I quinze dies després de la primera prova, toca la segona prova del campionat d’enguany.

Pluges, vents i fred entre les dues primeres proves, així que l’estat dels fons segur que han variat pels temporals, i amb ganes de que hagi canviat cap a bé.
Previsions de mestral intens, de manera que en comptes de pescar a la deriva com a la primera prova, a la reunió anterior a la prova s’acorda pescar fondejats, ja que les ventades ens haurien fet córrer massa de pressa com per poder mantenir-nos al lloc de pesca.

Uns petits problemes elèctrics en una de les barques van fer endarrerir l’inici de la prova, i les ganes de començar eren moltes, tant per part dels tripulants d’una barca com per part dels tripulants de l’altra.

A l’hora de fondejar, problemes amb l’àncora d’una de les barques (juntament amb el fred vent que gelava les mans), una mica més endarrerits…

Trucades de telèfon per donar la sortida (curiosament no ens desitgem bona sort entre barques, ni que fos un concurs!!).

El ritme de captures era lent, molt lent, poques picades i a més, els que s’atrevien a tastar l’esquer, no eren els més grans precisament… però com a pescadors que som, perseverança i prova que prova…

El nombre de captures força més reduït que en l’anterior prova, i cap peça que superés els 400 grams, els pagells sortien molt esporàdicament i pocs de bona talla. L’espècie més comuna eren els besugs, amb diferència sobre la resta. Poques espècies diferents ens van visitar, alguns serrans, xucles, també alguna vidriada, uns quants esparralls, algun moll i com a curiositat, un burret, un pop i fins i tot una grossa estrella de mar que va intentar endrapar-se l’esquer i va quedar enganxada, fotografiada i retornada a casa seva.

Dia ideal pels aficionats a la vela, no tant pels aficionats a la pesca, doncs després de baixar una mica d’intensitat, el vent canvia de direcció i torna a agafar força fent tornar a aparèixer les cabretes a l’horitzó.

I després del temps establert, hissada d’àncora i cap a port. Un cop a port, cap a la zona acordada per fer el pesatge.

Com és normal, els d’una barca treient el nas per veure què havien pescat els de l’altra, per veure com havia anat la cosa, bastant equivalent entre les dues barques, molt semblant el nombre de captures i també de les espècies.

Finalment la cosa va acabar així:

1.- Antonio de la Puente – 3.020Kg
2.- Santiago Estrany – 2,550Kg
3.- Christian Buscemi – 1,725Kg
4.- Pere Casanovas – 1,620Kg
5.- Félix Muñoz – 1,335Kg
6.- Joaquim de la Puente – 1,315Kg
7.- Eduard Monés – 1,280Kg
8.- Albert Berdalet – 1,240Kg
9.- Jorge Bonafonte – 0,860Kg
10.- Albert Codina – 0,510Kg

I el campionat marxa d’aquesta manera:

1.- Antonio de la Puente – 250 pts (78)
2.- Christian Buscemi – 246 pts (59)
3.- Pere Casanovas – 246 pts (56)
4.- Santiago Estrany – 245 pts (64)
5.- Félix Muñoz – 243 pts (54)
6.- Joaquim de la Puente – 240 pts (55)
7.- Jorge Bonafonte – 236 pts (32)
8.- Eduard Monés – 235 pts (29)
9.- Albert Berdalet – 235 pts (25)
10.- Albert Codina – 234 pts (33)
Plusmarquista : Christian Buscemi – 0,625Kg (Orada)

Segueix estant apretada la classificació, tot i que el Toni sembla que es va destacant al capdamunt, dues primeres posicions són la millor manera de començar un campionat…
Hi ha ganes de la propera prova, especialment per poder superar els resultats, que de moment no són els més desitjats, però l’esperança és l’últim que es perd i en uns dies segur que els millorarem.

Fins llavors, salut i bona pesca!