Dissabte 11 d’abril va ser la data de la tercera prova del campionat social d’embarcació, com és habitual, en aigües del Barcelonès.

Les setmanes entre l’anterior prova i aquesta van tenir de tot, forts temporals de llevant, amb onades immenses i ventades potents, també jornades calma, dies de sol i dies plujosos… durant la setmana el protagonista era el sol, que ja comença a escalfar, però les previsions pel dissabte eren de cel ennuvolat, baixada del mercuri i Èol i Posidó fent acte de presència des de l’aire i des de l’aigua.

Una cosa són les previsions, que no sempre es compleixen i altra cosa és la realitat, així que quan arribem a la concentració a quarts de vuit del matí, el cel pintava clar, el vent no era pas fort però la mar de fons era allà, recordant-nos que ens hauríem de guanyar la pesca.

Ens repartim a les barques, cap a Badalona i cap a Barcelona i d’allà, cap a la zona on havíem acordat sucar els ploms, comentant que si l’aigua estava pitjor que a la màniga anterior, que a veure com estava la corrent, que a veure si encertàvem i triomfàvem, i munta una canya, prepara uns baixos, prepara’n uns altres per si de cas, posa l’esquer preparat per quan soni l’inici.

Comença la pesca amb les barques a pocs metres, amb les mirades de rigor, a veure cap on va la corrent… forta corrent… així que toca posar ploms pesats per evitar enredar i arribar l’abans possible al fons.

Les picades no es fan esperar, però la mida de les primeres captures no són precisament les desitjades, però els besucs, esparralls i pagells van pujant a bord. Com que les ganes ens poden a tots plegats, anem a buscar un calador amb l’esperança de deixar enrere el jardí d’infància ictiològic.

El nombre de picades minva, però segueixen pujant captures a bord, serrans, vidriades, pagres i fins i tot alguna oradella fan companyia a les espècies abans esmentades, però es segueixen resistint les peces més grosses…

A mesura que passaven les hores, el mar es va agitant i les barques es van gronxant cada vegada més, fent de vegades complicat mantenir l’equilibri i posant a prova més d’un estómac… La corrent també augmenta i va canviant de direcció, portant mica en mica les barques cap a terra, però encara queda una estona i alguns peixos segueixen interessats en els diferents esquers i van omplint els cubells.

Finalment, el moviment és cada cop més intens, les picades són més escasses i la terra més a prop, de manera que a pocs minuts de l’hora acordada toca aixecar els ploms i posa rumb cap a port, que el que havíem de pescar ja ho havíem fet.

Pel camí a port, ens trobem un petit veler bolcat, doncs l’intens moviment de les onades és delicat per les embarcacions més petites, però la patrulla de la zona estava a l’aguait i no va caler que ens aturéssim.

Arribada a port, comptar captures i precintar bosses, recollir estris, neveres i cubells i camí del punt de pesatge a veure com havia anat a la resta.
Finalment la cosa força apretada, a excepció dels dos primers, amb diferències mínimes, però suficients per evitar els empats.

El podi va ser el següent:
1.- Pere Casanovas – 5.015 grams
2.- Santi Estrany – 4.665 grams
3.- Antonio de la Puente – 2.575 grams

I el campionat sembla que té definit els dos primers (caldrà saber en quin ordre en l’última prova), però el tercer graó del podi encara manté diferents aspirants així que res decidit fins el proper 25 d’aquest mes. La classificació la tenim així, veurem si varia gaire després de la propera màniga, que ganes n’hi ha, i força!

1.- Pere casanovas – 374 punts
2.- Santiago Estrany – 373 punts
3.- Antonio de la Puente – 367 punts
4.- Albert Codina – 366 punts
5.- Christian Buscemi – 361 punts
6.- Joaquin de la Puente – 360 punts
7.- Jorge Bonafonte – 360 punts
8.- Francisco Porcar – 119 punts
9.- Joan Gómez – 117 punts

Tornem el dia 25, fins llavors, salutacions i bona pesca!