Últim diumenge de gener… doncs toca el concurs del burret!! Enguany és l’edició número setanta-set del concurs que tradicionalment obre la temporada de la Societat de pescadors esportius de mar de Barcelona, com sempre, l’últim diumenge de gener i com ha estat en els últims vint-i-quatre anys, l’escenari ha estat el Moll del Rellotge del Port de Barcelona.

Antigament, quan no hi havia la “tecnologia” actual per anar a pescar, els pescadors esportius pescaven sempre en proximitat, amb canyes “del país” i “pèls de cuca”, de manera que les captures eren sempre peixos que es movien a les zones properes de la costa i, evidentment, el peix sempre era de “temporada”. Durant els mesos d’hivern els pescadors aficionats difícilment sortien dels ports (llavors la pesca era permesa dins dels recintes portuaris i era una activitat molt habitual d’aquells que vivien prop del mar) i durant l’hivern pràcticament només hi havia tres espècies en aquelles aigües: la llíssera, la salpa i els petits gòbids, coneguts comunament pels pescadors com a “burrets”, altres espècies eren molt puntuals. De les tres espècies, culinàriament parlant, la més apreciada i amb diferència era la més menuda de les tres, el burret. Per aquest motiu eren molts els pescadors que s’apropaven al port a pescar uns quants burrets per fer un bon plat de peix fregit. El burret, tot i la seva petita talla, és un peix territorial i agressiu, de manera que els pescadors se les empescaven de mil maneres per poder-los capturar, amb estris artesanals que eren petites obres d’enginyeria, els “trapezis” i “balancins” fets de llautó eren variats en formes i mides, però comuns a tots els ports de la nostra costa.

El Port de Barcelona no era una excepció, ans el contrari, per les seves dimensions era molt visitat pels aficionats que s’hi apropaven per fer el seu cabasset de burrets. Quan l’any 1.932 es va fundar la nostra Societat, molts dels nostres socis eren habituals de la pesca del burret i ja per l’any següent es va organitzar el primer concurs de pesca d’aquest curiós peix, que aprofitant la poca activitat de les altres espècies a l’hivern, era molt concorregut. Des de llavors s’ha anat celebrant any rere any ( a excepció dels anys que va durar la guerra civil espanyola) fins a dia d’avui.

Actualment tot ha canviat molt, la temperatura de les aigües, les espècies que tenim en proximitat i les possibilitats de temptar espècies a certa distància de la costa amb els material d’avui dia, com canyes, llinyes, rodets, etc. Però tot i això, ni que sigui un cop a l’any, alguns intentem mantenir les tradicions més humils dels pescadors esportius de la nostra costa.
L’escenari on celebrem el concurs ha canviat molt els fons des que es va obrir la nova bocana ara fa uns quinze anys, i aquells burrets negres com el carbó que nedaven pels fons fangosos han desaparegut, donant pas a uns burrets molt més transparents i de colors més vius, deixant clar que les aigües actualment són molt més netes, però també hi ha que tenir en compte que la quantitat de burrets ha minvat molt notablement, doncs de poder-ne pescar més de 200 en un matí (un pescador amb una mica de traça, clar) actualment difícilment se’n poden pescar unes desenes i amb molt d’esforç.

Aquesta reducció del nombre de captures i les poques oportunitats que hi ha de poder pescar en un escenari com aquest van fer que des de fa 3 anys també s’obrís una altra classificació pels esportistes que triessin pescar altres espècies de mida més gran (llíssera, sarg, etc.) i des de l’any passat es va decidir que aquests només pesarien les 3 captures més grans de cadascú, per evitar fer massacres de peix i fomentar així també la captura i alliberament, per poder seguir gaudint de l’esport que ens agrada durant molts anys, de la mateixa manera que els burrets ja es van mantenint vius en cubells per poder-los tornar a la llibertat i que els propers anys puguem tenir resultats més alegres.

De manera que aquest any hi ha hagut dues inscripcions, la dels que han volgut seguir amb la tradició de pescar el burret i la dels que han preferit provar sort amb la resta d’espècies.
Els esportistes inscrits a la categoria d’”espècies” tenen un lloc fixe, assignat per sorteig (els sortejos es fan sempre el dijous abans de la prova al nostre local social, aquest any retransmès en directe via whatsapp pel grup de la Societat) i els inscrits a la categoria de “burret” es podien moure lliurement per la part autoritzada del recinte.

Dia magnífic per pescar, temperatures una mica fresques a primera hora, però al sortir el sol i no fer vent s’ha pogut pescar amb comoditat i amb una temperatura molt agradable.

Alguns dels participants ja són veterans d’ambdues categories, però d’altres més novells no s’han volgut perdre l’ocasió i alguns d’ells ho han fet amb molt d’èxit, d’altres segur que tindran més sort la propera vegada, que cada vegada que anem a pescar aprenem alguna cosa nova i en el nostre esport són moltes les coses que poden aprendre.

Finalment la cosa ha quedat així:

Classificació concurs del Burret:

1.- Pere Casanovas – 35pcs
2.- Félix Muñoz – 29pcs
3.- Santiago Estrany – 22 pcs
4.- Christian Buscemi – 17pcs
5.- Albert Codina – 14pcs
6.- Francisco Bernardo -8pcs
7.- Marc Gómez – 5pcs
8.- Albert Berdalet – 5pcs
9.-Francesc Miralles – 5pcs
10.- Francisco Remolar – 4pcs

Avui no hi ha hagut massa varietat en les captures, com és habitual en aquesta època de l’any a part dels que pescaven el burret, les protagonistes han estat les llísseres, que n’han sortit moltes, tot i que les més grosses s’han resistit a sortir, algunes per que eren massa fortes i han trencat el material, d’altres per que eren més llestes i no s’han deixat enredar. Una càntera de bona mida, una gran salpa i algun sarg també s’han sumat a la festa, també algun petit pagell i algun tord. Cal destacar també que alguns companys no han volgut pesar les captures i s’han estimat més tornar-les ràpidament a l’aigua.

Classificació “Espècies” (a la classificació NO es comptabilitza el pes total de les captures, només es suma el pes de les tres peces més grans de cada esportista):

1.- Jesús Ródenas – 4,830Kg (1,695Kg)
2.- Josep Navarrete – 3,595Kg (1,675Kg)
3.- Juan Bernal – 3,070Kg (1,360Kg)
4.- Joan Manel Espinosa – 2,520Kg (0,940Kg)
5.- Paco Ortiz – 2,315Kg (0,985Kg)
6.- Xavier Agell – 2,060Kg (0,755Kg)
7.- Joaquín de la Puente – 1,875Kg (0,855Kg)
8.- Luís Molina – 1,465Kg (0,755Kg)
9.- Jorge Bonafonte – 1,375Kg (0,685Kg)
10.- Ricard Giner – 1,315Kg (0,665Kg)
11.- Eduardo Martínez – 1,280Kg (0,635Kg)
12.- Jaume Calduch – 1,235Kg (0,455Kg)
13.- Sergi Gobernado – 1,015Kg (0,375Kg)
14.- Paco Porcar – 0,825Kg (0,825Kg)
15.- Ricardo Calduch – 0,350Kg (0,350Kg)
16.- Joan Gómez – 0,290Kg
17.- Ángel Ortiz – sc
18.- Rafael González – sc
19.- Pere Mongay – sc
20.- José Ramón García – sc
21.-Àlex Pla – sc
22.- Jaume Mor – sc
23.- Mateu Mor – sc
24.- Antonio de la Puente – sc

Després del pesatge i recompte, s’han retornat vives al mar la majoria de les captures (aproximadament el 80%) i esperem que mica en mica puguem fer que el percentatge vagi creixent.
Ens tornarem a trobar, si el temps ho permet, d’aquí a dues setmanes, que comença el campionat d’embarcació 2017.

Fins llavors,
Salut i bona pesca!!