Com a les 77 edicions anteriors, l’últim diumenge del mes de novembre és l’escollit per celebrar la prova que dóna punt i final a la temporada, el concurs del “Pavo” i, com en els últims anys, l’escenari és el Moll de Pescadors del Port de Barcelona.

Doncs ja són 78 edicions d’aquest tradicional concurs, prova que no s’ha mogut del calendari any rere any si bé sí que ha sofert una colla de canvis al llarg de la seva història. L’únic que es manté des del primer dia és la data, l´últim diumenge del mes de novembre i el nom, “Concurs del Pavo”. La data és per que és la prova que posa el punt i final a les activitats de la Societat cada any i el nom és per què en els seus inicis i durant moooolts anys, el primer premi era un gall d’indi viu, que s’entregava ja per preparar les properes festes nadalenques.

Com que el calendari d’activitats ha anat evolucionant, però sempre s’ha intentat evitar fer activitats durant el mes de desembre (clima, festes nadalenques, etc.), doncs la data es manté inamovible, però això de regalar un gall d’indi viu… això ja fa dècades que es va deixar de fer, doncs a més de que actualment això de dur a casa un ocell viu per sacrificar-lo, desplumar-lo i després consumir-lo ja no és una pràctica gaire recomanable, a més de que per temes sanitaris això de sacrificar animals a casa, almenys a ciutat, no és ni legal ni la cosa més agraïda per fer, a part de la feinada hi ha que tenir en compte el patiment del pobre animal, evidentment! S’havia donat que a les últimes ocasions en que s’entregava aquest animal com a premi, l’esportista que anava primer a la prova, pregava per quedar segon (alguns fins i tot havíen retornat peixos a l’aigua abans d’hora), doncs dur un pernil a casa és força més còmode i porta menys feina.

Un altre canvi d’aquesta prova ha esta l’escenari de la mateixa, doncs es va començar a celebrar al Port de Barcelona, havia passat per diferents platges de la ciutat (una d’elles ja desapareguda com és la de Can Tunis, just sota Montjuïc), tornada al port en diferents espais, l’escullera de la ciutat (“Rompeolas”) i des de fa poc més d’una dècada es va tornar al port, exactament al Moll de Pescadors, on s’han celebrat aquestes últimes ocasions.

L’altre canvi a tenir en compte és que com que era la prova que donava punt i final a la temporada, els socis que havien dut a terme la temporada complerta en algun dels campionats que s’organitzaven (el de mar-Costa, el d’embarcació, el de ciprínids i el de salmònids), tenien dret a participar en aquest concurs. Com que actualment ja no tenim els campionats de ciprínids ni el de salmònids i els escenaris de pesca a la nostra ciutat s’han reduït molt en els últims anys, la prova s’obre a tots els socis que hi vulguin participar i que càpiguen dins de l’aforament del recinte.
I el canvi més recent, però no menys important, és en el format d’aquesta singular prova. Tradicionalment la classificació es determinava pel major nombre de captures, un peix, un punt. Puntuava el mateix una boga de 10 grams que un llobarro de 4 kg. Amb els anys els pescadors esportius han evolucionat molt en el respecte a la natura (encara queda molta feina per fer) i com que cada vegada és més complicat fer una bona pesquera, per ser més selectius a l’hora de les captures fa uns anys es va decidir que només es pesarien 3 peixos per participant i, que a més, havien de ser d’espècies diferents, de manera que si treies més d’un peix d’una mateixa espècie només et quedaves amb el més gros i els altres es podien alliberar el més ràpid possible. Cal comentar també que l’ús de nanses i oxigenadors per mantenir els peixos vius mentre s’espera el pesatge és una pràctica cada vegada més extesa pels pescadors esportius, tot i que de vegades no són suficients per evitar la mort d’alguns peixos, aquestes s’han reduït dràsticament.

Com que l’aforament del recinte de pesca és limitat, doncs l’espai és el que hi ha, gairebé dues setmanes abans de la prova ja el teníem complert, quedant-se alguns socis sense poder participar per manca d’espais lliures, cosa que és una bona senyal de salut del nostre esport.

El dijous abans de la prova es fa el sorteig dels punts de pesca, com sempre al nostre local social del carrer de Santa Elena núm.2 i mentre aquest es celebrava, el grup de whatsapp de la Societat anava traient fum amb els comentaris, tant abans com després del sorteig.

En aquesta ocasió, al coincidir la data de la prova, el 25 de novembre, amb el dia contra la violència cap a les dones, la prova està inscrita dins del calendari d’activitats que la Secretaria d’esports de la Generalitat de Catalunya ha elaborat per col·laborar amb aquesta causa, signant la nostra entitat aquest manifest.

Durant el mes de novembre és important mirar la previsió del temps, doncs en els últims anys tant ens podem trobar un dia d’anar amb màniga curta com haver d’anar amb més fundes que una ceba per protegir-nos de les baixes temperatures, de l’aigua i també del vent. Sembla que les previsions no són dolentes, temperatures suaus i amb possibilitats de poder veure el sol, la pluja sembla que és poc probable.

6:30h – Concentració dels esportistes al punt assignat, mentre els encarregats de la Junta marquen els punts de pesca i, un cop acabada aquesta feina i ja tots dins del recinte, es van repartint les butlletes a tots els participants per que puguin dirigir-se al punt assignat pel sorteig. Cal recordar que és important la puntualitat, doncs el fet d’arribar tard fa endarrerir el funcionament de tot plegat i és un problema pel col·lectiu, per sort, la gent cada dia és més conscient d’això i es poden complir millor els horaris.

7:00h – Tothom ja és al seu punt assignat per començar a muntar els aparells de pesca, aquesta vegada potser més variats per alguns, doncs el fet d’haver de buscar diferents espècies fa que es puguin fer servir diferents muntatges específics per la captura que es busca, doncs alguns peixos neden prop del fons, d’altres en superfície i alguns es mouen entre dues aigües. És curiós veure l’arsenal de canyes que hi ha no només davant dels esportistes, sinò al darrera, doncs hi ha desenes de models de boia preparats per sortir a la batalla, corredisses, fixes, iso, de pesos entre 1 gram i 15 grams, amb canyes de poc més de 4 metres i canyes de 10 metres, amb rodet i fixes… en podríem fer un bon catàleg! Això sí, només es pot emprar una sola canya en acció de pesca, la resta van en reserva. També podríem parlar de la varietat d’esquers com pa, llagostí, trocets de cefalòpode, trocets de peix, cucs de tota mena i també del brumeig, però cal destacar que l’olor de formatge és present per totes bandes per la presència d’aquest làctic en les pastes usades per atraure els peixos…

8:00h – Comencem a pescar i sembla que el sol comença a deixar-se veure també, tot i que curiosament comença a escalfar l’astre rei i a la vegada comencen a caure gotes, un plugim tan lleuger que fins i tot costa veure com es marquen a la superfície de l’aigua. Com acostuma a ser habitual els més matiners són els sorells, que no es poden resistir als variats menús presentats. L’objectiu de la majoria són les llísseres, doncs la seva mida i la seva energia la fan ser la més atractiva per aquestes proves, però per més que s’han buscat, no hi ha hagut manera de poder-les enredar, la gran quantitat de peix petit que hi havia a la zona no les deixava menjar amb la tranquil·litat que necessiten aquests mugílids. L’altre representant de la família que si que s’ha deixat veure en algun sector han estat els galta-rojos (també anomenat per aquí “llíssera llubarrera”), pero de talla molt discreta. Curiós també les diferencies de la talla dels sorells depèn del sector, doncs els exemplars capturats al perpendicular del Moll de Balears eren especiallment més grans que els capturats a la part posterior d’aquest moll. Els altres representants han estat els esparralls, oblades, pagells, petites salpes (les grosses han posat en problemes alguns aparells i han aconseguit mantenir-se lliures) i burrets amb alguna pinzellada en forma de moll, tord i algun pagre i mabra. Cal recordar que totes les espècies, per ser vàlides havien de fer la talla mínima legal. Un dels objectius s’ha pogut aconseguir, poder retornar amb vida la majoria de les captures, tot i que és inevitable que alguns morin, cada dia s’aconsegueix que el nombre de baixes sigui menor.

13:00h – Canyes amunt, a recollir i anar desfilant cap al punt de pesatge per veure com ha anat la cosa.
A la classificació primer aniran aquells esportistes que han aconseguit l’objectiu de capturar tres espècies, després els que n’han capturat dues i finalment els que n’han capturat una, ordenant-los en ordre de pes. Al no no haver aconseguit treure en aquesta ocasió cap peça de gran talla, les diferències han estat mínimes, de la mateixa manera que uns quants companys que no havien aconseguit les tres espècies han preferit no pesar-les.

Finalment aquesta ha estat la classificació final:

1.- Paco Ortiz – 0,861kg (3)
2.- Rafael González – 0,845kg (3)
3.- Albert Berdalet – 0,751kg (3)
4.- Francisco Bernardo – 0,702kg (3)
5.- Joan M. Espinosa – 0,634kg (3)
6.- David Romero – 0,626kg (3)
7.- Pep Navarrete – 0,516kg (3)
8.- Sergi Gobernado – 0,512kg (3)
9.- Héctor Bustillo – 0,463kg (3)
10.- Daniel Aguilera – 0,446kg (3)(B-23)
11.- Jordi Trigueros – 0,446kg (3)(B-35)
12.- Santiago Estrany – 0,428kg (3)
13.- Juan Bernal – 0,426kg (3)(B-19)
14.- Xavier Agell – 0,426kg (3)(B-32)
15.- Raúl Bernardo – 0,401kg (3)
16.- Christian Buscemi – 0,382kg (3)
17.- Jordi Rubio – 0,358kg (3)
18.- Albert Codina – 0,151kg (3)
19.- Joan Gil – 0,583kg (2)
20.- Eduardo Martínez – 0,458kg (2)
21.- Àlex Pla – 0,384kg (2)
22.- Ángel Ortiz – 0,329kg (2)
23.- Alejandro Fernández – 0,262kg (2)
24.- José Ramón García – 0,206kg (2)
25.- Pere Casanovas – 0,174kg (2)
26.- Jaime Calduch – 0,094kg (2)
27.- Francisco Porcar – 0 (B-1)
28.- Francisco Muñoz – 0 (B-3)
29.- Antonio De la Puente – 0 (B-9)
30.- Antonio Del Pozo – 0 (B-24)
31.- Félix Muñoz – 0 (B-26)
32.- Pere Mongay – 0 (B-27)
33.- Javier Romero – 0 (B-31)

Com sempre, volem agraïr a tots els participants i a tots els qui han fet possible un any més poder dur a terme una llarga temporada d’activitats de pesca, tant en embarcació fondejada, com a llancer/surf-càsting, a suret i també a fondal, també a la feina de la Junta de la Societat per poder-ho organitzar, dedicant una colla d’hores i esforços, als companys i amics que ens han ajudat d’una manera o altra, com el Port de Barcelona, la Confraria de Pescadors de Barcelona, la Generalitat de Catalunya i la Federació Catalana de Pesca i Càsting, com també a les botigues que ens han ajudat al llarg de la temporada, com Store Fisher Barcelona, Pescamaresma, Quinter Garraf, La Pesca Barcelona i les empreses que d’una manera o altra ens han donat un cop de mà.

Per posar un punt de reflexió, no podem oblidar-nos de demanar la col·laboració de tots els socis a l’hora de dur a terme les activitats, doncs en aquesta prova hi ha hagut diferents socis que havien confirmat la seva assistència i al final no han fet acte de presència, impedint que alguns que volien participar s’hagin quedat fora de l’activitat per manca de places disponibles, a més, han quedat alguns espais lliures a la zona de pesca que havien estat assignats a aquests companys. Com que era una prova amb premis per tots els participants, els que no s’han pogut entregar per manca d’assistència s’han hagut de tornar a carregar i donant més feina als organitzadors. Us recordem que és MOLT IMPORTANT avisar amb temps si no es pot assistir a una activitat pel bé del col·lectiu, doncs aquestes faltes han impedit gaudir d’una bonica jornada de pesca a alguns companys.

Durant el que queda d’any ja només faltarà tornar-nos a trobar al dinar de final de temporada del dia 16 de desembre, fins llavors, salut i bona pesca!!