Comencen els campionats de pesca 2.016 i, com és tradició, el més matiner és el campionat d’embarcació. Com en l’última edició, sortides des de Barcelona i Badalona.

Portem un hivern que d’hivern només hi ha hagut el nom, durant els dos mesos de l’estació, temperatures altes de rècord, anticicló darrera anticicló, com un principi de tardor que s’allarga i s’allarga… Arriba la setmana on hi ha sortida en barca i baixada brusca de temperatures, vent i plugims… dits creuats i esperant que pel cap de setmana s’imposi el bon temps…

Doncs si, tot fent via amb el cotxe cap a port, mirant el cel que clareja sense núvols, vent lleuger i temperatures més altes que la resta de la setmana… pinta bé.
Un cop al punt de reunió, ens separem per anar cada grup a la barca que li pertoca i d’allà, al punt de trobada per començar a pescar, que hi ha ganes, moltes ganes. Pel camí, mentre naveguem, uns muntant canyes, preparant esquers, discutint que si amb el mar així més o menys plom, que si els hams més grans o més petits…

Finalment a les 9:10 del matí ja estan les dues barques al punt on començar a provar sort, llinyes a l’aigua i a creuar els dits, dits freds, que dins del mar al matí del mes de febrer, tot i el sol, les temperatures encara són fresques, i el vent que anava agafant força mentre venia de terra anava refrescant les mans. I comencen les primeres picades, tot i que no massa animades, les primeres captures són pujades a bord, mica en mica…

Tot i que l’aigua, a la distància on érem no estava massa remoguda, la intensitat del vent que bufava de terra, al pescar a la deriva, anava movent les barques mar endins, de manera que de tant en tant tocava aixecar els ploms i tornar a posar-se a lloc per pescar sobre els fons que volíem i, al ser diferents les dues barques, també era diferent la velocitat a la que es movien pel vent, de manera que tocava adaptar-se per poder tenir els esquers el màxim de temps possible treballant pel fons.

A mig matí la situació canvia, calma total, el vent desapareix i deixem de moure’ns… toca aprofitar, a veure si enganyem alguna peça maca…

Tot i el dia assoleiat i la relativa bona mar, les captures no van ser molt abundants, ni tampoc de gran mida, però van sortir diferents espècies, com pagells, besucs, esparralls, serrans, xucles, alguna mòllera, bis i fins i tot una orada que no va poder resistir-se al llagostí i que finalment va ser la peça més gran del dia.

Després de la calma el vent va girar i tot i no ser tan intens com el de primera hora, també feia moure les barques, tot i que aquesta vegada ho feia cap a terra. Les captures van disminuint cada vegada més, tot i que de tant en tant encara va pujant alguna escama a bord. Al final, després de 5 hores pescant, toca aixecar els ploms i posar rumb a port i d’allà, al punt de trobada entre les dues barques per fer el pesatge de les captures, que com sempre, tot i alguna comunicació per telèfon, hi ha ganes de veure com ha anat a la “competència”:

Classificació:

1.- Antonio de la Puente – 3,540Kg
2.- Pere Casanovas – 3,130Kg
3.- Christian Buscemi – 2,895Kg
4.- Félix Muñoz – 2,590Kg
5.- Santiago Estrany – 2,195Kg
6.- Joaquim de la Puente – 2,145Kg
7.- Jorge Bonafonte – 1,920Kg
8.- Albert Codina – 1,655Kg
9.- Albert Berdalet – 1,500Kg
10.- Eduard Monés – 1,000Kg

Plusmarquista : Christian Buscemi – 0,625Kg (Orada)

Amb ganes ja de la propera prova, amb uns quants suggeriments a tenir en compte per les properes sortides quan hi hagi vent, que d’aquí a quinze dies posarem a prova.

Fins llavors, salut i bona pesca!