Després de la pausa estival i de la represa del campionat social de Mar-costa amb dues proves de llancer a la platja (Prat de Llobregat i Barceloneta) tocava treure la pols als estris per tornar a pescar en aigües més “tranquil·les”, les aigües properes a la bocana sud del port de la nostra ciutat, al dic de l’Est, la prolongació del Moll Adossat.

Després del concurs celebrat a la platja de Sant Sebastià a la Barceloneta de la setmana passada, doncs moltes ganes de provar sort en una zona que, tot i ja ser prou coneguda pels nostres socis, sempre ens ofereix sorpreses i algunes picades brutals.

La zona, com ja hem explicat en diverses ocasions, és un espai restringit on hi és prohibida la pesca així com l’accés, però on hi podem accedir en dues ocasions a l’any i en els últims dos anys han estat quatre les autoritzacions permeses degut a una sèrie de negociacions. Està situada a la part interior del dic de l’Est, a la prolongació del Moll Adossat, més enllà d’on acabava fa uns anys el famós “Rompeolas”, des d’on es pot veure tant la muntanya de Montjuïc enfront i just davant de l’antic Far del Llobregat, conegut per uns com a “Llanterna” o com a “Farola” per d’altres.

Com que és una zona tancada sense trànsit ni de vehicles ni de persones, les herbes han ocupat gran part del recinte, donant la sensació d’estar en natura, tot i estar molt a prop d’una de les zones industrials més grans del país.

Tal com se’ns demana en l’acord que la Societat té amb l’Autoritat Portuària, dues setmanes abans de l’aplec ja s’havia presentat tota la documentació dels participants (noms, DNI i matrícules dels vehicles, aquests amb nombre d’accés restringit, de manera que hi ha que compartir vehicles) i la documentació de la Societat (assegurança, etc.). Tornem a rebre les normes de seguretat a complir i ja només cal esperar a que faci un bon dia i que la activitat íctica sigui satisfactòria.

Som a la tardor, i mai més ben dit, una setmana amb temps irregular, ara sol, ara pluja, ara vent, ara ni això ni l’altre… de manera que difícil poder preveure el temps pel dissabte a la tarda, però un cel rúfol de bon matí no és la millor de les salutacions del dia, però sembla que pot aguantar…

Com que és la Policia Portuària l’encarregada d’acompanyar-nos i obrir-nos el recinte i aquesta té el canvi de torn a les 14h, es va decidir començar una hora més tard per tal de fer més àgil l’arribada al recinte, així que concentració a les 15:00h al mateix punt de l’última ocasió i un cop tots allà , directes cap a la duana i d’allà cap al Dic de l’Est.

Temps ideal per pescar, absència de sol, cel rúfol, poc vent, temperatura agradable i aigua tranquil•la (bé, això últim acostuma a ser normal dins d’un port, però recordem que la zona on es pesca és moooolt gran, amb molta fondària i de vegades les corrents són considerables).

Tenint que és un aplec, no un concurs, la modalitat és lliure per cada esportista, fet que tothom aprofita per pescar de la manera que li és més còmode, ja sigui al llancer, fondal o boia. Un proven sort amb les llísseres, altres busquen orades, d’altres remenen els fons en cerca de meros, congres i morenes…
No triguen a fer-se veure les primeres picades, tampoc les primeres enrocades, doncs un fons tant pedregós és escenari ideal per que els hams s’engaxin al fons, de manera que hi ha que ser força curós per evitar aquestes molestes situacions.

El primers a fer-se notar són els esparralls, julioles, serrans i oblades, però tampoc triguen a fer acte de presència els meros, amb violentes picades seguides gairebé sempre en encovades, doncs aquests forts depredadors bentònics mai s’allunyen del seu cau per alimentar-se i després d’obrir la seva enorme boca per engolir l’esquer s’amaguen al seu cau per degustar-lo, però al notar la presència de l’ham, obren les ganyes i queden bloquejats dins del seu amagatall, d’on només surten de dues maneres: o es relaxen i tanquen les ganyes o surten per la força. La primera opció és complicada i cal molta paciència, doncs pot passar molta estona per que això passi i la segona, doncs hi ha que tenir en compte sempre la mida del peix, el tipus de cau que tingui i el material emprat per pescar, doncs amb les esmolades pedres del fons, el pes i les esmolades dents poden trencar fàcilment la majoria dels aparells de pesca.

Tot i les dificultats, alguns van aconseguir posar en sec algun mero que va vendre cara la pell, el primer va ser el Joan, que amb una veterana canya del tipus retro-vintage-old-fashion, amb més de 30 anys d’història va suar per treure’l, però després d’una intensa lluita un bonic mero va acabar al salabre.
Al ser un aplec, és normal que tots anéssim fent passejades per veure com i què pescaven la resta de companys, sempre és bo observar i preguntar per agafar experiència, doncs de vegades idees ben simples són molt efectives per tenir èxit, ja sigui en els esquers o en els aparells.

Hi va haver picades exagerades, punteres doblegades enfonsades dins l’aigua, d’on era impossible treure el que hi havia clavat a l’altra banda posant al límit el material, fins i tot tallant cametes d’acer.

Alguns depredadors de superfície també van fer acte de presència, segurament eren lliris o tallahams, atacant les sardines d’esquer de forma violenta, però sent impossible de poder-ne posar cap al salabre.

És possible que la presència d’aquests voraços depredadors fes que els qui pescaven les llísseres no tinguessin massa sort, doncs ben poques en van sortir.
I un altre dels habitants dels fons va ser vençut després d’una intensa batalla i de sortir del cau per la força, el nostre president va aconseguir fer entrar al salabre un bon exemplar de morena, que va desclavar-se sola un cop ja era a terra i vam tenir una mica de feina per poder manipular-la, doncs és un animal molt agressiu i de perillosa mossegada, hi ha que tenir en compte que els bacteris de la mucosa de la seva boca juntament amb les seves esmolades dents no són res per prendre’s a la lleugera, però no hi ha res com tenir un bon equip de gent i estar preparats.

No hi havia un ritme molt intens d’activitat, però continuament es veia algú aixecant una canya de fondal o de boia o recollint una canya de llancer, la presència de morralla era bastant intensa, intentant acabar amb els esquers que havíem preparat.

Més picades brutals fallides, però un bon mero va sortir per cada punta d’on érem, tant el company Ricard com l’Antonio en van aconseguir pujar algun i el Joan en va treure un altre una mica més petit que el primer i que bona guerra va donar.

I arriba la foscor hora habitual d’un dels depredadors més grans i violents de la zona, el congre, però sembla que ahir no estaven per la labor i no en vam aconseguir veure cap, però possiblement alguna de les violentes enclotades que hi va haver cap al tard fos algun exemplar d’aquesta espècie.

El nostre company Francisco Bernardo, tot i estar tot just operat d’una mà fa uns dies i no poder aguantar la canya, no es va voler perdre la jornada i ens va ajudar a tots, ja sigui assistint amb el salabre, com repartint begudes i amb una magnífica truita que va portar per berenar… Muchas gracias Paco!

I amb la foscor va sortís l’única orada de la jornada, l’oradella que va treure el Joan, que amb els dos meros i el sarg que també va treure va ser qui va treure més profit d’una divertida tarda de pesca entre companys.

Uns quants sargs i esparralls van sumar-se també a la festa fins a quarts de deu que vam haver de plegar, amb una temperatura molt agradable i sense gens de vent.

Anem plegant tots xino-xano i comentant com havia anat la cosa i a les 22h ja érem tots a la porta a l’espera que la Policia Portuària ens vingués a recollir. Just llavors va començar a ploure…

No ens en volem estar d’agraïr als improvisats reporters gràfics Mateu i Marta, que ahir ens van ajudar amb les seves fotografies per poder il·lustrar millor aquesta crònica. Així com també volem agraïr a l’Autoritat Portuària del Port de Barcelona i al Cos de Guardamolls per ajudar-nos a fer-ho possible.

La propera trobada serà en l’últim concurs del campionat de Mar-Costa d’enguany al Moll del Rellotge d’aquí a dues setmanes, fins llavors, Salut i bona pesca!