Fa uns quants anys, exactament l’any 1991, el nostre company Fèlix Muñoz va escriure aquest reportatge sobre la llíssera, un dels peixos més buscats a les competicions de pesca esportiva.
Aquest escrit es va publicar a la llavors revista de la nostra Societat, la revista “Calada”. Com que encara que passin els anys i els materials emprats per pescar han anat evolucionant, els peixos segueixen sent els mateixos de sempre, així que toca recordar aquelles paraules. Cal recordar que a les nostres aigües hi conviuen 6 espècies diferents de la família dels mugílids, la llissa vera (Chelon Labrosus), el galta-roig (Liza aurata), el cap-pla (Liza ramada), la llíssera llobarrera (Mugil cephalus), la llíssera fusany (Liza saliens) i la llíssera morruda (Oedalechilus labeo), encara que comunment sempre les anomenem “llísseres”.

La Llíssera:

És una espècie gregària que es mou al llarg de la costa, penetrant als ports, llacunes salobres i rius; s’agrupa en bancs compostos generalment per individus de la mateixa edat i mida similar.
La seva alimentació és omnívora, buscant constantment menjar, que consisteix en petits animals, detritus orgànics i algues, els quals recull entre la sorra o les roques del fons.

Des de les primeres hores del matí, la llíssera neda a prop del fons buscant el seu aliment, per romandre a l’ombra de les roques o passarel•les en les hores més caloroses del dia.

Es tracta d’un peix molt desconfiat, que s’espanta fàcilment, fins i tot d’una ombra. La seva sensibilitat augmenta com més reduït sigui el banc del qual forma part.

Un requisit important per detectar la picada de la llíssera és usar, sempre que sigui possible, el mateix flotador, per a conèixer amb detalls les seves reaccions, ja que la llíssera no pica sempre igual.

A les esculleres o roques en mar obert, amb onatge, la picada enfonsa el flotador diversos centímetres, mentre que sense onatge es produeixen petites frenades del flotador just quan comença a submergir-se.

Si es pesca en fons rocosos, la picada produeix una pujada del flotador, el qual queda completament pla sobre la superfície de l’aigua. Quan hi ha corrent, podrem notar la picada observant que la deriva del flotador en el corrent s’interromp, mentre que en aigües quietes podrem notar uns petits cercles o ones concèntriques al voltant del flotador, que roman immòbil.

Un cop clavada, la llíssera es defensa amb amplis moviments de dreta a esquerra fins arribar a la superfície, moment en què intenta tornar a baixar cap al fons. Es tracta d’una pesca molt interessant i esportiva, pel caràcter lluitador de la presa.

*Félix Muñoz Rodríguez pertany a la nostra Societat ininterrompudament des del 1.975, on ha competit (i ho segueix fent en els nostres campionats socials) en diferents especialitats, com el suret, surfcasting, ciprínids, salmònids i embarcació fondejada i és posseïdor en el seu palmarès de nombrosos campionats socials, provincials, campió de Catalunya i campió d’Espanya.