L’orada (Sparus aurata), és un peix de la família dels espàrids, conegut també a les nostres costes com “dorada”, “daurada” i els exemplars més joves són anomenats “oradelles” (en alguns ports de la província de Tarragona també se’l coneix com “moixarra” o “auradella”). Entre els pescadors, els exemplar de mida més gran també són coneguts com a “Pepes” o “Cabezonas”.

Orada (Sparus Aurata)

Distribució i hàbitat:

És present a la Mediterrània, a la Mar Negra i a l’Oceà Atlàntic, des de les Illes Britàniques fins al Golf de Guinea, Madeira i les Illes Canàries. Tot i que la seva presencia ha minvat considerablement en els últims anys, segueix sent força present a les costes de Barcelona, tant als espigons, platges i zones portuàries.Viu indistintament en fons de sorra, cercant aliment entre algues i al fons com en fons rocosos, i les podem trobar a pocs centímetres de la superfície fins als 30 metres de profunditat.

Longevitat i mesures:

L’orada és un peix que pot arribar a viure més de 10 anys, superar els 7 kg i els 70 centímetres, tot i que la mida habitual no acostuma a passar dels 50 centímetres i els 4 kg.

Morfologia:

El seu cos és ovalat, comprimit i de color gris platejat al ventre, verd blavós al dors i groc grisenc als flancs. El Cap és gran, arrodonit i amb la vora dorsal arquejada. Té els ulls petits, les galtes escamoses i el preopercle sense escates. Boca baixa i molt poc inclinada. Llavis gruixuts. La primera filera de dents està composta per 4, 5 o 6 ullals punxeguts, subjectes a unes fortes mandíbules. Les dents molars se situen després dels ullals, en 4 o 5 fileres. Té una gran taca negra a l’origen de la línia lateral (la qual desborda per l’opercle i on va subratllada per una àrea vermellosa), una franja daurada entre els ulls (vorejada per dues zones fosques) i els extrems de la cua vorejats de negre. Musell fosc i de mida més del doble de llarg que el diàmetre de l’ull. Presenta una sola aleta dorsal. Onze espines i 13-14 radis tous a l’aleta dorsal, i 3 espines i 11-12 radis tous a l’anal. Aletes dorsal i anal amb la part anterior espinosa i la posterior tova. Aletes pectorals llargues i punxegudes. Cua en forma de “V”. Entre 73 i 85 escates a la línia lateral fins a la base de l’aleta caudal.

Curiositats:
Aquest espàrid és hermafrodita proteràndric, és a dir, neix sent mascle i després, passa a ser femella, quan mesura més de 30 centímetres. Així que les orades més perseguides, aquelles de mida més gran són sempre femelles.

Alimentació:

A les nostres costes, les orades s’alimenten principalment de mol•luscs i crustacis, que tritura amb les seves poderoses mandíbules i els seus potents molars. Tampoc rebutja els cucs, cefalòpodes i petits alevins d’altres espècies.

Pesca Esportiva:

A Barcelona l’orada sempre ha estat una de les espècies més apreciades i perseguides pels pescadors, ja sigui per la seva saborosa carn com per la considerable mida a la que pot arribar i pel seu caràcter combatiu. Les tècniques més utilitzades a la costa barcelonina per la pesca de l’orada són dues:

1.- El “fondal”, als espigons i zones portuàries, amb caixó i canyes de llargada entre 6 i 8 metres, rodets lleugers amb fils resistents a les fortes lluites buscant el fons del exemplars de mida major, amb petits ploms com a llast i forts hams per a poder suportar la poderosa mossegada d’aquest espàrid, preferint com esquer el musclo amb closca i petits crancs, que tritura amb els seus forts molars. Els pescadors de fondal (també coneguts com a “caixoners”), esperen asseguts la desitjada picada de l’orada, mentre van llençant musclos a la zona de pesca (acció coneguda com a “brumeig”) per atreure els desitjats peixos.

2.- El surfcasting o “llancer” a les platges i espigons, amb potents canyes d’entre 4 i 5 metres, rodets carregats amb fil resistent a fortes llençades amb ploms d’entre 60 i 120 grams per arribar amb la llinya a la màxima distància, triant per aquesta tècnica diferents tipus de cuc o cranc per temptar el paladar de les orades.

La millor època per la pesca de l’orada a les costes barcelonines va des del mes d’abril fins a finals de novembre, sent més escasses durant els mesos més freds de l’any, però en els últims anys s’han aconseguit captures considerables fins i tot en aquelles dates.

Gastronomia:

L’Orada és un peix molt apreciat no només per la seva mida i lluita a l’altre costat de la canya, sinó també per la qualitat de la seva carn i són molt nombroses les maneres de cuinar-la (a la sal, al forn, a la provençal, a la planxa, etc.) i és molt comú trobar-la als nostres mercats, encara que habitualment, les que trobem, provenen de piscifactories i sent menys habituals les orades pescades a la nostra costa.