La palometa blanca, més coneguda a Barcelona senzillament com a “palometa” (Trachinotus ovatus) és un dels representant de la família dels caràngids que sovint podem trobar a les nostres costes.

Distribució i hàbitat:

La palometa és un peix pelàgic, ràpid nedador que acostuma a reunir-se en petits grups prop de la costa, especialment sobre fons sorrencs, on aprofita la seva gran velocitat per caçar petits peixos. Les podem trobar a tota la Mediterrània i també a les costes orientals de l’Atlàntic, des d’Angola fins les costes franceses, encara que també s’han capturat exemplars més al nord d’aquestes costes. Durant els mesos d’estiu, quan s’apropen més a la costa per caçar i fresar, sovint les podem veure a pocs centímetres de la superfície.

Mesures:

La palometa no creix tant com altres caràngids (com per exemple la círvia o serviola i la palomida) i com a màxim pot arribar a mesurar 70 centímetres, tot i que difícilment supera els 40.

Morfologia:

El cos de la palometa és molt comprimit i d’una marcada forma ovalada, destacant especialment la mida de la seva aleta caudal, amb forma de “V”, ideal per assolir la seva gran velocitat de natació, d’on també podem observar que les puntes de les seves aletes tenen unes característiques taques de color negre. De boca petita, disposa d’una dentadura molt petita que li serveix per la captura de petits peixos i alevins. El ventre és d’un marcat color platejat i el llom presenta una coloració més fosca, entre color plom i verdós. El exemplars adults també tenen unes taques de color fosc als laterals, semblants a unes petites línies (entre 4 i 6).

Alimentació:

És un depredador molt voraç, que persegueix petits bancs d’alevins o de petits peixos com sardines i seitons, que ataca gairebé tot el que se li posa a l’abast. És un caçador que es basa en la vista per alimentar-se.

Pesca esportiva:

És un peix sovint buscat pels pescadors esportius, no només per la bona qualitat de la seva carn, sinó també per la seva resistència a l’altre costat de la llinya. Les tècniques per la seva pesca són nombroses:

Pesca al fondal:

Per la pesca de la palometa al fondal hi ha que buscar-les sempre a poca fondària, pel que s’empren boies o flotadors per mantenir l’esquer lluny del fons. Si fem servir un bon brumeig a la nostra zona de pesca, podem mantenir un banc de palometes durant llargues estones i aconseguir un gran nombre d’exemplars.

El brumeig més efectiu per la palometa s’acostuma a fer amb sardina triturada, barrejada amb pa ratllat, fent petites boles que es desfacin lentament mentre cauen al fons, de manera que quedi una bona estela d’olor i els importants reflexes de les escates de les sardines emprades, que atraurà de lluny a les palometes. L’esquer més habitual són petits bocins de sardina fresca.

Pesca al llancer:

Per pescar palometes al llancer (bàsicament durant els mesos de maig a octubre) no és necessari llençar grans distàncies, però sí que és interessant posar un petit flotador a la cameta, per tal d’allunyar l’esquer del fons i dur-lo més a l’abast de la zona de caça de les palometes, que sovint piquen just quan cau l’esquer o quan recollim la canya. L’esquer més efectiu és la sardina, però els exemplars més joves també acostumen a picar als diferents tipus de cuc habituals per la pesca al surf-càsting, sempre que els càpiga a la seva petita boca.

Pesca a spinning:

El caràcter depredador de la palometa la fa ideal pels aficionats a la pesca a spinning, ja que acostuma a atacar els diferents esquers artificials que s’empren en aquesta tècnica. Ja siguin hams camuflats a plomes de colors clars (les de ventre de gavina són ideals), petits cimbells que imiten petits peixos (“minnows”), “culleretes” metàl•liques, etc. Però els més efectius acostumen a ser els petits anguilons de silicona de colors clars, ideals per les palometes.

Les canyes que es fan servir per aquesta tècnica han de ser molt lleugeres, d’entre 2,50 i 3,50 metres i mantenint sempre l’esquer en moviment, tornant-se irresistible per les palometes (si n’hi ha, és clar!).

Enxampar un banc de palometes amb aquesta tècnica és sinònim de diversió garantida, ja que les seves carreres intentant escapar de l’ham poden ser molt emocionants. Gastronomia:

La carn d’aquest caràngid és de bona qualitat, tot i que no és habitual als nostres mercats, sí que és força apreciada pels pescadors de canya, existint nombroses maneres de cuinar les palometes per gaudir-les més enllà del moment de la pesca. Els exemplars de mida més gran es tallen a rodanxes per coure-la millor i és habitual fer-les escabetxades, amb salsa de ceba, al forn, etc.