Un campionat de 6 proves, 3 proves al Moll de Pescadors amb 1 canya i 3 proves a 2 canyes, 2 a les platges de Barcelona i la darrera al Dic de l’Est. En aquesta ocasió tocava trepitjar sorra, altra vegada a les platges de Sant Sebastià i de Sant Miquel, per anar definint la recta final de la 77a edició del campionat de Mar-costa.

Ja ha passat l’estiu, encara que per la temperatura de les aigües no ho sembla pas, però el calendari així ho indica, de la mateixa manera que ens diu que hi ha que tornar a posar-se en marxa amb la part final del campionat de Mar-costa.

L’àrea de Mar-costa Contempla diferents escenaris, com poden ser les platges, ports, roques i espigons. Durant els darrers anys, la majoria de les activitats de l’àrea en general, s’ha concentrat a la sorra (desaparició d’espais i la feixuga burocràcia per aconseguir fer activitats en algunes zones), però la nostra entitat és de les poques que manté l’essència de l’origen d’aquesta àrea, ja que per obtenir un bon resultat al campionat, hom s’ha d’adaptar als diferents escenaris i les diferents modalitats de pesca.
Poc té a veure pescar amb una canya de 8 o 9 metres amb boia en una zona portuària o de roques a fer-ho amb una canya de poc més de 4 metres llançant un plom a més de 150 metres de la sorra. Però per aconseguir bons resultats en el nostre campionat cal això, ser un tot terreny i saber adaptar-se a la situació.

Com passa sempre, cadascú té un lloc o una modalitat on es sent més còmode, per això, els “especialistes” de la platja intenten treure profit quan toca pescar al “seu medi”.

Durant el campionat es practiquen diferents modalitats: suret, fondal, llancer i cebador. A les proves de platja les que es poden fer servir són les dues darreres, tot i que el llancer és claríssimament predominant.

La nostra entitat va néixer fa 90 anys a Barcelona, tot i que en els seus inicis les activitats es van centrar únicament a la zona portuària, la pesca esportiva amb canya a la platja llavors no es practicava massa per la nostra zona. Però en pocs anys ja es van començar les activitats a la sorra de les platges de la ciutat. En uns inicis, les platges preferides de la ciutat eren les que hi havia sota Montjuïc (Can Tunis), malauradament ja desaparegudes, absorbides pel creixement industrial. Tot i això, cada any seguim trepitjant la sorra de les platges de la ciutat, malgrat els maldecaps que comporta compartir-la amb alguns usos.

Hem de dir que l’Ajuntament de Barcelona ens recolza en les nostres activitats, posant-nos facilitats per a poder seguir mantenint la tradició de la pesca a les platges de la ciutat de Barcelona i, com a entitat històrica de la ciutat que som, intentarem mantenir viva la pesca esportiva a casa nostra.

Però anem per feina! Setmana de temperatures elevades per l’època, però amb mar de fons, de manera que les previsions per l’estat del mar són incertes, però no pinta malament.

Volem agrair als nostres amics de la Confraria de Pescadors de Barcelona per a permetren’s estacionar els vehicles dins les seves instal·lacions durant la prova, una important ajuda, ja que estacionar els vehicles a la zona pot ser una aventura.

El dijous abans de la prova es du a terme el sorteig dels punts de pesca al nostre local social.

19:30h – Comencen a arribar els esportistes a la zona i s’obre l’accés als vehicles autoritzats a estacionar dins del port. D’aquí, els encarregats de marcar la platja fan la seva feina situant les banderes i piques assenyalant els punts de pesca. Encara hi ha força afluència de gent a la platja per ser un divendres de finals del mes d’octubre, especialment al tram de la platja de Sant Miquel, però bastanta menys que a la prova que vam fer al maig.

20:00h – Ja tothom als seus punts de pesca, es comença a muntar tots els estris per a una jornada de pesca.

21:00h – Comença la pesca! Força activitat a poca distància, malauradament són exemplars de petita talla, que són retornats ràpidament a l’aigua. Cal recordar que la talla legal actual del sarg és de 23 centímetres i, els exemplars que van sortint estan tots entre els 15 i els 20 centímetres, de manera que tornen cap on han sortit. També força exemplars juvenils de mabra per sota dels 20 centímetres són capturats i alliberats. El mateix succeeix amb un llobarro sota talla.

Tot i estar a prop del mes de novembre, una nit on la temperatura a la platja no ha baixat dels 22º no acostuma a ser el més habitual, però ha fet molt agradable l’estada a la sorra.

Les espècies capturades han estat mabres, molls de fang, bogues, roncadors, un únic sarg ha arribat als 23 centímetres, besuc blanc, salpa, oblada i la peça més gran, una oradella de gairebé mig kg.

02:00h – S’acaba la prova i toca recollir tots els estris i anar cap al punt de pesatge, on sembla que hi pot haver força igualtat.

Així va anar el pesatge:

El campionat es posiciona força a manca d’una darrera prova, on han quedat quatre aspirants al podi final, sense cap posició garantida, com passa amb la resta de posicions. Cal recordar que a final de les 6 proves, es descartaran els dos pitjors resultats de cada esportista, així que encara es pot revolucionar una mica.

En la classificació per equips, l’equip dels “veterans” torna a guanyar i es torna a posar en primera posició empatat a punts amb l’equip campió de les tres darreres temporades. Hi haurà canvi de guanyador a final de temporada? En la classificació per equips, es descarta 1 sola prova (a diferència de l’individual que en són 2), el pitjor resultat de l’equip de la temporada.

Doncs queda un campionat força interessant tant a nivell individual com a nivell d’equips, la darrera prova al Dic de l’Est tornarà a ser determinant pel campionat, sembla que alguns estaran uns quants dies preparant l’estratègia… Fins llavors, salut i bona pesca!!