Apurant el calendari, arribem a la darrera prova del calendari de la Societat que, enguany, és la darrera prova del quaranta tresè Campionat social d’Embarcació fondejada, que encara no està decidit i seran les aigües de la capital del Maresme les que veuran el desenllaç d’un competit campionat.

19 de gener – Mataró
30 d’abril – Sant Feliu de Guíxols
14 de maig – Badalona
15 d’octubre – Badalona

Aquestes han estat les quatre proves que s’han disputat durant aquesta temporada d’un campionat programat a cinc proves i per la darrera i decisiva, es torna al mateix escenari on es va disputar la primera: Mataró.

Un escenari on comptem amb la particularitat de que tots els esportistes que el disputen poden embarcar-se a la mateixa embarcació, de manera que es poden “marcar” tots entre ells i el grup es fa més compacte.

En aquesta ocasió es van formar dos sectors, el primer al costat de babord i el segon al d’estribord. Fent les rotacions cada hora dins del mateix sector. Després de la segona rotació, l’embarcació aixeca el fondeig i es trasllada a mitja milla d’on havia fondejat la primera vegada, començant així el tercer dels quatre canvis de posició amb l’embarcació a un altre punt.

Una setmana amb una important mar de fons i onades amb certa alçada, també amb baixada de temperatures i pluja… però les previsions pel dissabte són diferents, el mar s’encalma i es frena la baixada de temperatures, però la pluja… no es descarta.

Però a l’hora de la veritat, tot i els gruixuts núvols que envolten la zona, no cau ni una sola gota a la zona on es pesca, tot i que dins l’embarcació la pluja no molesta massa, sempre és una bona notícia que no plogui quan es surt a pescar.

A les 7:50h, ja fondejats, es comença a pescar i les primeres captures no triguen a pujar a bord: serrans, vaquetes, donzelles, petites vidriades i cànteres, oblades i sargs són les primeres captures, moltes d’elles indultades ràpidament per estar per sota de la mesura mínima de la seva espècies, però hi ha força activitat i tothom està ben distret. Altres representants de les profunditats també fan acte de presència, com els pagres, un petit dèntol i la familia dels làbrids s’apunta a la jornada amb diferents representants, com són les planxetes, un tord becut, grívies verdes i les grívies negres (una de les més grosses va caure a l’aigua gràcies a la seva mucosa protectora, que en aquesta ocasió la va protegir realment i va tornar a tota velocitat cap al fons).

El peix més gran del dia i del campionat, amb 1,189kg, capturat pel Quim De la Puente és un peix una mica… complicat. Hi ha que tenir en compte que els làbrids tenen dicromisme sexual, variant en alguns dels seus representants molt el color depèn del sexe. Aquest és el cas del protagonista d’aquest paràgraf, que tot i tenir un intents color vermellós amb punts blancs, es tracta d’una grívia verda o tord verd (Labrus viridis), però els grans mascles reproductors perden el color verd que dóna nom a l’espècie i passen a ser vermellosos com és el cas que ens ocupa. És habitual confondre’l amb el “pintat” (Labrus bergylta), ja que tenen els mateixos colors i la forma és pràcticament la mateixa, però així com el pintat només viu a l’Atlàntic i al Cantàbric, la grívia verda és un peix mediterrani. Sigui com sigui, és la peça més gran del campionat.

4 hores de pesca, s’aixeca el fondeig i proa cap a port!

Finalment, aquest és el resultat del dia:

I acabant el campionat, les coses acaben així:

Malauradament, el nostre company i amic Gaspar, que fins dissabte era el líder del campionat, no va poder assistir a aquesta prova per motius laborals i això li va impedir defensar la seva primera posició, que finalment ha acabat convertint-se en la tercera posició final del campionat.

Moltes felicitats al campió, l’Òscar Ortiz, que els darrers anys no hi ha manera de baixar-lo del podi, a l’Albert Berdalet i al Gaspar Barros que l’acompanyen al podi, també al Quim De la Puente per ser el plusmarquista i a la resta de companys que han participat i gaudit del campionat.

Una temporada atípica amb les proves molt distanciades entre elles per diferents motius, ja sigui per temporal com per la disponibilitat d’embarcacions, però del que finalment hem pogut disputar les 5 proves programades i hem visitat 3 escenaris diferents. Són ja 43 edicions complertes del campionat d’embarcació fondejada de la SPDM i un any més volem agraïr a tots i totes els que ho han fet possible un any més, especialment als patrons que ens han tret a passejar, als organitzadors i sobretot als esportistes que hi han participat una vegada més: MOLTES GRÀCIES!

Amb aquesta prova tanquem la temporada 2022 de la SPDM, l’any del norantè aniversari de l’entitat i ens comencem a posar les piles que en menys d’un mes comencem la nova temporada 2023 amb el 44è Campionat d’Embarcació Fondejada, però abans tindrem el dinar de Nadal de la Societat el diumenge 18 de desembre, fins llavors, Salut i bona pesca!