El passat diumenge vam celebrar el segon Aplec de pesca al Port de Barcelona, més concretament a la bocana sud, al final del Moll Adossat, el mateix escenari del passat mes de juny.

Just abans de les 7 del matí ja estàvem tots els participants preparats per dirigir-nos cap a l’àrea de pesca, així que la policia portuària ens va venir a buscar i ens va acompanyar fins a la zona, obrint-nos pas per la duana del port i obrint-nos també el forrellat de la porta d’accés (altra vegada amb un petit problema amb un dels cadenats, però que es va solucionar ràpidament abans que tothom arribés a lloc). Llavors, un cop tots érem a dins, després de marcar els llocs de pesca, tocava sortejar-los i posar-se a la feina.

Aparcar els cotxes a prop d’on tocava, treure canyes, caixons, paniers i tots els variats estris necessaris per una jornada de pesca.

El dia estava serè, però mentre el sol no lluïa, la temperatura era força fresca i el vent feia acte de presència amb algunes ratxes més molestes que d’altres.
Com que es tractava d’un aplec i no d’un concurs, cadascú va poder optar per la modalitat de pesca que més li agradés, sent variades així les canyes, tipus d’esquers i companyia.

Uns van optar per pescar al llancer buscant pagells i orades… d’altres al fondal buscant les orades amb cranc, els llobarros amb sardina, els sargs amb cucs variats… d’altres a boia buscant les llísseres… però com que ja havíem tastat el lloc feia uns mesos, anàvem més preparats pel complicat fons rocós, per evitar les molestes enrocades, que tot i així van ser nombroses.

Hi va haver picades fortes, algunes molt fortes, ja que pel que sembla, la zona és com un santuari de meros, que van fer acte de presència amb violentes picades, seguides de les habituals enrocades, ja que aquest depredador acostuma a refugiar-se en coves quan es sent amenaçat i és molt complicat de fer-los sortir, especialment si són peces de bona talla. En una de les violentes picades, fins i tot van arribar a partir una canya. Alguns van donar lluita posant al límit els aparells, però guanyant finalment la partida, tallant cametes. I els pocs que es van aconseguir treure a la superfície van ser els de mida més reduïda (la propera vegada tocarà muntar cametes encara més fortes).

Els que van optar per pescar al llancer van aconseguir diverses captures variades, tant de mida com d’espècies (pagells, alguna orada, sargs, esparralls, serrans, etc.).

Els que potser van patir més les ràfegues de vent a mig matí van ser els que van optar per la pesca a boia, ja que les havien de plomar força per poder arribar a posar-la on volien, però això no va ser obstacle per insistir i aconseguir algunes llísseres de bona talla, que van donar la guerra habitual de l’espècie, acompanyades de bogues, oblades i algun sarg i esparrall.

El lloc és ideal per una pesca còmode i tranquil.la, ja que a l’estar tancats en un recinte amb vigilància només has d’estar pendent de pescar i al ser pla és apte pels pescadors més veterans que puguin tenir problemes de mobilitat en altres zones.

Finalment a les 2 del migdia vam acabar la pesca… o això pensàvem.

Com que la policia portuària va haver d’atendre una emergència en un altre punt del port, van trigar una bona estona en venir-nos a obrir, i carregats com anàvem d’estris de pesca, hi va haver qui no va poder resistir-se a esperar pescant a que ens vinguessin a buscar, així que una classe de pesca del company Jesús del “Boulevard de la pesca” al més jove de la colla, l’Oriol De la Puente de 10 anys, va servir per fer passar l’estona fins que vam poder sortir.
En resum va ser una molt interessant jornada de pesca, en bona companyia, algunes captures dignes de recordar, algunes picades brutals, proves de materials i tècniques i estar envoltats d’un magnífic escenari amb una magnífica companyia.

Des de la Societat de Pescadors Esportius de Mar de Barcelona volem agrair a tots els qui van participar de l’aplec, a la policia portuària per la seva labor i a l’Autoritat portuària per donar-nos altra vegada l’oportunitat de pescar en un escenari privilegiat.

I l’any vinent tornarem a provar sort, a veure si algun dels que diumenge es van escapar poden acabar al fons del salabre encara més grans del que són ara.