I tot just acaba una temporada i comença la següent, doncs la temporada 2019 s’estrena amb el campionat d’embarcació fondejada, al mateix escenari dels últims anys, al litoral del barcelonès i en ple hivern.

El campionat més matiner del nostre calendari és sempre el d’embarcació fondejada i aquest any, a més, és una mica més matiner que a les últimes temporades, doncs el 12 de gener ja hem tingut la primera prova, avançant-nos unes setmanes a les anteriors edicions.

La veritat és que com que el calendari d’aquest any està una mica atapeït en algunes dates per les diferents proves, hi ha que aprofitar per intentar que els campionats no es solapin, a més, els mesos d’hivern acostumen a ser força bons per sortir a provar sort embarcats, per no dir de les ganes dels esportistes per sortir a remullar els hams.

Després d’una colla de dies sota un potent anticicló amb bon temps i temperatures suaus, la setmana de la prova comença a dur canvis, notable baixada de les temperatures i augment del vent, tot i que al ser tramuntana i mestral no afecta especialment a l’estat del mar de la nostra zona, però el fred i la mar de fons estaven garantits, faltava saber si el vent respectaria el dia i si no ens congelaríem a les barques…

A mitjans de desembre ja teníem les embarcacions plenes, després de fer una enquesta als socis sobre la disponibilitat i altres temes relacionats amb aquest campionat, estava ja tot lligat per poder començar just després de les festes nadalenques, ja se sap que moltes vegades les condicions meteorològiques fan canviar els plans de les sortides en barca, per això, quan abans es comenci més opcions ens quedaran per fer els canvis que ens pugui obligar l’estat del mar.
A més, tal com van començar a finals de desembre, durant aquest any està previst fer diferents sortides d’entrenament fora de concurs, tant pels que participen al campionat com per la resta de socis, per anar posant-se les piles.

Enguany els sorteig de les embarcacions i els llocs de pesca en aquestes es va tornar a fer en un sorteig únic, elaborant una taula on tothom hagués d’anar a totes les embarcacions i variant la tripulació en totes les proves, assignant un número a cada esportista i mitjançant una taula i a través d’un sorteig es decidís la tripulació i col·locació a cada embarcació. Com sempre el sorteig es va realitzar el dijous abans de la primera prova al nostre local social.
I finalment arriba el dia, fred, molt fred a la foscor de la nit a l’hora de la concentració, a quarts de set del matí al port de Badalona, els comentaris de tots, esportistes i patrons coincideixen en aquest aspecte, tot i que algun també comenta alguna cosa de la son, però per sortir a pescar aquesta es passa de seguida. El terral bufa fort, donant encara més sensació de fred, però l’esperança és que el vent baixi d’intensitat i quan surti el sol la cosa canviarà.
Un cop fetes les salutacions toca embarcar i anar fent via cap a la zona de pesca, que hi ha una estoneta de navegació, temps que sempre s’aprofita per anar muntant canyes, preparar esquers i companyia. Un cop a lloc, es busca amb la sonda el millor lloc per fondejar i d’allà cap avall amb l’àncora.

Un cop totes les embarcacions estan fondejades es comença a pescar, els ploms van camí del fons, arrossegant hams i esquers a la recerca del peix.

Les primeres picades es fan pregar una mica, però mica en mica va sortint algun peix, però el ritme és molt lent. Alguns pagells i serrans van pujant a bord, també unes quantes moixines, tot i que aquestes són alliberades totes, doncs cap d’elles fa la mida mínima legal i cal retornar-les. El sol llueix i sembla que el fred ja no és tant intens, però segueix present…

Alguns decideixen canviar el fondeig cercant la sort en algun altre punt, però la cosa està complicada per tota la zona, tot i que alguna peça de considerable mesura acaba cedint als esquers presentats, com un bonic pagell de gairebé un quilo i mig que el Joan Espinosa acaba pujant a bord després d’un interessant combat. El marcatge entre les diferents tripulacions és constant, doncs a l’haver-hi poca activitat es pot controlar millor el que fan els companys de barca, però alguna captura més puja bord, més pagells i serrans, molls, algun sorell, petites càntares i vidriades, alguna forcadella, un boga de bona talla i a poc del final, el Joaquim De la Puente aconsegueix posar al salabre un bonic gall o peix de sant Pere (Zeus faber) de 1,387Kg, que per menys de 50 grams no acaba sent la plusmarca del dia.

I quatre hores després de començar a pescar toca recollir i tornar cap a port, que hi ha ganes de fer el pesatge (també de dinar) i veure el que han pescat les altres barques.

Finalment la cosa ha acabat així:

1.- Joan M. Espinosa 3.363Kg (B-2)
2.- Joaquim De la Puente 1.654Kg (B-3)
3.- Òscar Ortiz – 1.605Kg (B-1)
4.- Joan Gil – 3.019Kg (B-2)
5.- Albert Berdalet – 1.277Kg (B-1)
6.- Albert Codina – 0,982Kg (B-3)
7.- Félix Muñoz – 0.573Kg (B-3)
8.- Jorge Bonafonte – 0,561Kg (B-2)
9.- Toni De la Puente – 0.376Kg (B-3)
10.- Christian Buscemi – 0.325Kg (B-2)
11.- Jordi Rubio – 0.295Kg (B-1)
12.- Alberto Blázquez – (B-1)
Plusmarquista – Joan M. Espinosa – Pagell – 1,410Kg

I d’aquí un mes aproximadament ja tenim la segona prova del campionat, doncs tots ens hem quedat amb ganes de més, que això només acaba de començar!!

Com sempre, agrair al Paco, al Pere i al Rafel la seva feina com a patrons i a l’Albert la que fa com a delegat d’embarcació, moltes gràcies a tots i fins el dia 9 de febrer!!

La propera activitat programada de la Societat són el tradicional concurs del “Burret” i el concurs de les espècies del diumenge 27 de gener, fins llavors, salut i bona pesca!!