Amb moltes, però moltes ganes per part de tots, finalment ha arribat el dia del primer aplec de la Societat d’aquesta temporada, que com ha passat a les darreres temporades, l’escenari ha estat la prolongació del Moll Adossat del Port de Barcelona, just abans de la bocana sud del port de la ciutat.

La dificultat per poder pescar en escenaris segurs i tranquils on poder posar el caixó o el panier fan encara més especials aquests aplecs, que a més, pel fet de ser tan limitats (l’autorització es limita entre 2 i 4 ocasions depèn la temporada) les ganes de poder anar-hi es multipliquen. Per si fos poc, aquest escenari encara és més privilegiat pel fet de ser un escenari gairebé verge, on s’hi poden trobar peixos poc comuns en altres zones i a més, la mida d’alguns pot ser força respectable.

Una setmana amb temperatures altes i dies lluminosos amb el sol ben alegre i vistós, però amb unes previsions no tan alegres pel diumenge, però com que el pitjor està previst per la tarda, sembla que tindrem un dia bo per anar a pescar.

A l’hora de la concentració es noten les ganes d’anar a pescar, així que un cop hi som tots, anem fent via cap allà, tots els cotxes en fila, ben ordenadets. L’arribada de creuers al port fa que un bon nombre de taxis acompanyi la comitiva pescaire, que després de passar la duana, s’ha d’aturar a l’espera de que un altre agent de la policia portuària ens vingui a recollir per obrir-nos el recinte. Amb tot, arribem una mica més tard del que tocava, i alguns amb una mica de nervis més que altres, neguitosos per muntar i poder posar els ploms en remull…

Marcatge dels llocs de pesca i repartiment dels llocs i sense perdre un segon ja es comencen a estirar canyes i a col•locar seients, muntar baixos, remenar esquers, etc…

Com que no és cap concurs, cadascú és lliure d’emprar la tècnica de pesca que més li agradi, de manera que uns trien el llancer, d’altres trien el fondal i la resta amb boia. El mateix succeeix amb els esquers, cucs, sardines, pa, sípia, llagostí, cranc, musclo, asticot… menú ben variat, que no sigui dit que no se’ls ha parat bé la taula.

Comencen les primeres picades, amb un ritme lent, però hi ha activitat sota l’aigua i alguna captura va sortint, alguna llíssera pels que la cerquen amb la boia i brumejant bé la seva zona, algun pagre, esparrall, serrà i fins i tot, altra vegada una morena, que després d’enclotar-se tres vegades acaba dins del salabre, destrossant la cameta d’acer que s’amagava darrera la sardina que l’ha temptat.

Com que anàvem amb una mica de retard, l’hora d’esmorzar es posposa una estona, que hi ha que preparar entrepans per tots i hi havia que refrescar les begudes. Els membres de la junta s’encarreguen de preparar l’esmorzar i botzinada per avisar a tothom que toca omplir el dipòsit. Després de l’entrepà, toca degustar la nova anyada de patxaran casolà, aquesta vegada feta pel company Toni de Lapuente, que s’estrenava en aquesta labor (hi ha que dir que ha quedat excel•lent!).

I tornem a pescar, a escalfar el cul dels caixons i paniers i els que han triat pescar al llancer, a estirar les cames i a posar l’ull a la puntera per veure si arriba l’esperada doblegada que anuncia la picada.

Més llísseres s’apunten a la festa i donzelles, i serrans, i més esparralls i una oblada de les que costa de veure acaba al salabre del Joan Gil.

I parlant de Joans, doncs l’homònim del primer, després d’una lleugera picada a una de les canyes, acaba clavant la peça més gran del dia, un bon congre que ha venut cara la pell, posant en problemes al Fèlix que ha estat l’encarregat del salabre i l’ha fet suar per posar-lo en sec, però entre els dos se n’han sortit.

Alguna picada contundent que no s’ha aconseguit transformar en captura ha donat moviment en algunes canyes, algunes tallades, enrocades, i n’hi ha hagut per tots.

Uns quants cercaven orades, i alguna s’havia punxat, però no hi havia hagut sort a l’hora de treure-les de l’aigua, però finalment, el president ha tret la primera just després de perdre la primera, però a la segona ha estat la vençuda.

I no gaire després, l’orada més grossa ha sortit a l’altra banda, una orada que no ha pogut resistir-se al cranc que li havia posat el Toni i que ha donat una bona lluita doblegant amb ganes una canya de vuit metres, més de 2kg d’orada que han acabat al salabre.

Encara quedava temps per alguna llíssera més, però el rellotge s’apropava a la fi, el garbí que havia despertat a les 12h era més intens i els negres núvols de l’horitzó anunciaven tempesta, així que tocava anar recollint, netejant i desfilant cap a la sortida, això sí, amb ganes de més, però això serà un altre dia.

De moment, ens tornarem a trobar el proper diumenge 5 de juny, però aquesta vegada serà el segon concurs de la temporada de Mar-Costa al moll del Rellotge, així que no caldrà desar massa els estris…

Fins llavors, salut i bona pesca!!