Canvi de mes i canvi d’escenari per a la segona prova del campionat, toca canvi també de província, visitant les aigües del Baix Empordà, a Sant Feliu de Guíxols.

Doncs encara amb el gust de sal de la darrera prova tocar tornar-se a embarcar i provar sort més al nord, en un escenari prou conegut durant els darrers anys, com és Sant Feliu de Guíxols, a les aigües de la Costa Brava.

Una setmana amb temps remogut, on tothom ha estat pendent contínuament de les previsions del temps, doncs per les previsions que hi havia a principi de la setmana, perillava poder celebrar la prova. Però no cal llençar la tovallola i seguir atents a l’evolució de les previsions.
Finalment, el dijous al matí hi ha un canvi radical de les previsions que hi havia a principi de la setmana, ha desaparegut la tramuntana i les onades previstes han baixat considerablement, sembla que la cosa s’arregla pel dissabte. I ja que som dijous, com acostuma a passar, al vespre es fa el sorteig de les embarcacions pel dissabte al nostre local social.

I arriba el dissabte, sense vent però amb temperatures típiques d’hivern. Com s’havia acordat amb els patrons, la situació meteorològica serà la que acabi dictant la zona de pesca, de manera que després de comprovar que serà segur anar a diversos punts de pesca, es vota i es decideix el lloc de pesca.

07:15h – S’embarca i es posa proa cap al punt de pesca triat. Malauradament una de les embarcacions té un problema just a l’arribar a la bocana del port, de manera que assenyadament els patrons decideixen fer un canvi de zona de pesca, a poca distància del port, sent una de les embarcacions ajudada a arribar al punt de pesca.

08:00h – Amb les embarcacions fondejades i els esportistes amb tot a punt, es dóna inici a la pesca. No triguen massa a arribar les primeres picades, sembla que els peixos petits són els que tenen més ganes d’esmorzar i mica en mica van pujant els primers peixos a bord. Esparralls (Diplodus annularis), vaques serranes (Serranus scriba) i donzelles (Coris julis) són els més actius, però pel tipus de fons on es du a terme la prova, també són ben presents uns quants representants de la família dels làbrids, amb alguns exemplars de talla generosa, superant els 500 grams i amb la captura més gran del dia, una grívia verda (Labrus viridis) de gairebé 800 grams, però més comuns són les grívies negres (Labrus merula) amb 31 exemplars capturats entre tots. Força presència de juvenils de càntera (Spondyliosoma cantharus), però són ràpidament alliberats al no arribar a la mesura mínima de l’espècie (18cm). També són nombrosos els serrans capturats (Serranus cabrilla), però en relació a altres anys,sembla que s’ha capgirat la població amb el seu parent més proper a la zona, la vaca serrana, doncs són més exemplars de vaca serrana que de serrà els capturats, quan fins fa unes poques temporades succeïa exactament el contrari.

12:00h – Després de quatre hores de pesca amb els conseqüents canvis de posicionament dels esportistes a les embarcacions (les embarcacions es divideixen en quatre punts de pesca i cada esportista pesca una hora a cada punt, fent les rotacions dels punts seguint les agulles del rellotge), canyes amunt, que toca recollir i posar proa cap a port.

Tot i tenir un dia tranquil de pesca, sense onades i vent, sembla que mica en mica la cosa es comença a animar, les primeres onades es van apropant i el cel ben carregat indica que no trigarà massa a descarregar, però per sort, la jornada ha estat perfectament tranquil·la.

I finalment així acaba la jornada:

Amb només dues proves sembla que el campionat va agafant una mica de forma, però encara queda molta teca per fer i les posicions encara poden variar força.

I no trigarem massa a sucar els hams en competició, doncs el 15 de febrer toca tornar a visitar Sant Feliu de Guíxols per la tercera prova del campionat, així que fins llavors, salut i bona pesca!!