Després de saltar-nos l’edició del 2020 per la pandèmia de Covid, finalment la 67a edició del concurs de la Mare de Déu es va poder celebrar aquest passat diumenge al mateix escenari dels darrers 11 anys.

La Mare de Déu del Carme és la patrona de mariners i pescadors, per això, com a Societat de Pescadors fa gairebé 70 anys que organitzem una prova esportiva per celebrar la data, havent-nos saltat només l’edició prevista per l’any passat per la pandèmia.
Però aquest no ha estat l’únic contratemps en un concurs del Carme, doncs al llarg del anys aquesta prova s’ha celebrat a diversos escenaris, la majoria d’ells a diferents punts del Port de Barcelona, com a l’antic “Martell”, al Dic de l’Est, al Moll Adossat, al Port Vell, a l’escullera… però en alguna ocasió s’havia celebrat també fora de la nostra ciutat i, fins i tot celebrant-se en temps canicular, hi ha hagut algun temporal d’estiu que en alguna ocasió havia obligat a ajornar la prova a després de l’estiu, però no suspendre-la.

Tot i que fa gairebé 30 anys ininterromputs que celebrem proves del nostre calendari esportiu al Moll de Pescadors del Port de Barcelona, la primera edició del Concurs del Carme que es va celebrar allà fou la de l’any 2011 i des de llavors, cada any, pel diumenge més proper al 16 de juliol ens hem trobat en aquest recinte històric de la nostra ciutat.

El reglament de la prova és el mateix que a les proves del nostre campionat social de Mar-costa que celebrem al mateix escenari:
-1 canya en acció de pesca, de llargada lliure (les que es vulgui en reserva).
-Es pot pescar tant a boia com a fondal.
-Un màxim de 3 hams per canya.
-La mesura dels hams no ha de ser inferior als 5mm d’obertura.
-Les captures han de complir les talles mínimes de les nostres proves de Mar-costa.

Els peixos, una vegada introduïts a les nanses o cubells seran comptabilitzats i, les peces que estiguin més d’un centímetre per sota de la talla mínima de l’espècie, penalitzaran el seu pes al total del presentat per l’esportista.

-Degut a la situació de Covid, s’haurà de dur la mascareta posada sempre que no hi hagi la distància mínima de seguretat entre persones.
-La classificació individual es fa dividida en dos sectors, sumant el pes total de cada esportista.
-Hi ha una classificació també per parelles, sumant el pes total dels dos integrants.
-Premi especial per l’esportista que aconsegueixi la peça més gran i també pel que aconsegueixi el major nombre de captures.

Com a totes les proves que organitzem, el dijous abans es fa el sorteig dels punts de pesca al nostre local social, després s’informa pels canals interns del lloc que li ha tocat a cadascú. Cal recordar que la zona es divideix en dos sectors, el primer està situat just en perpendicular al Moll de Balears, l’altre, en canvi, es situa just darrera d’aquest, mirant cap a l’est.

Els encarregats de la junta de la Societat, abans de la prova marquen els punts de pesca per a tenir-ho tot a punt per quan tothom arribi.
Com que la prova es celebra en un recinte d’accés restringit i cal seguir un protocol per a dur-la a terme, tothom que hagi d’accedir al recinte ha de tenir una autorització específica, que gestiona la Societat amb un mínim de 10 dies abans de la prova, ja siguin pescadors o acompanyants. Per la normativa covid, a més, actualment només pot accedir un acompanyant per esportista.
I arriba el dia de la prova.

6:45h – A la porta de control d’accés, el servei de seguretat del Port comprova tothom qui accedeix al recinte, després d’això, els encarregats de la organització, seguint el protocol Covid, prenen la temperatura i els esportistes signen la declaració responsable que exigeix el Procicat, entreguen els fulls de control i després tothom es dirigeix al lloc assignat. És important que tothom sigui puntual per no perjudicar al col·lectiu, doncs tothom necessita el seu temps per a muntar i preparar la jornada, recordem que és una competició. Per sort, tothom és puntual i no hi ha cap problema.

7:45h – Es pot començar a brumejar la zona de pesca. Alguns amb el temps just per tenir a punt la gran quantitat d’estris i aparells, d’altres, aprofiten per acabar d’esmorzar abans que soni l’inici de la prova.

8:00h – Botzinada i a pescar! Dia sense vent, assoleiat i amb temperatures estivals com correspon a l’època, de manera que la temperatura de l’aigua fa preveure activitat d’algunes espècies més habituals per aquestes dates com són les palometes, i així és, són aquestes, juntament amb els sorells, els primers a deixar-se veure fora de l’aigua. També queda clar que els “titoleros” (que és com es coneixen de sempre entre els pescadors professionals de Barcelona el Pomatomus saltatrix, conegut per molts com a “lliri” o “tallahams”) estan de ronda, doncs no són pocs els peixos que surten de l’aigua seccionats per les poderoses dentadures d’aquests voraços depredadors.

També els esparralls arriben a la cita, tot i que darrerament, la talla d’aquests és més reduïda que anys anteriors, però no es deixen perdre l’ocasió de deixar-se veure. Tot i que les espècies més buscades són les representants de la família dels mugílids, les llísseres, aquestes costa una mica que es facin veure, mentrestant, alguna oblada, vidriada i sargs (d’aquests darrers, sembla que darrerament ha augmentat força la població juvenil a la zona) van apareixent, juntament amb les salpes, que alguns han apostat clarament per la seva pesca i, tot i les nombroses tallades de cameta pels seus esmolats incisius, alguns exemplars de molt bona talla acaben a les nanses a l’espera del pesatge, sent la peça més gran del dia la salpa de més d’un kg que en David Romero aconsegueix capturar. I, tornant als mugílids, en aquesta ocasió l’espècie més comuna de la jornada és el cap-pla, espècie que no acostuma a deixar-se veure, juntament amb els galta-rojos i, curiosament, no hi ha cap llissa vera entre les captures, espècie que acostuma a ser habitual en aquest escenari.

13:00h – Botzinada i canyes amunt. Els encarregats de recompte i pesatge van passant per cada punt de pesca, en aquesta ocasió, començant pel darrer banderí i acabant pel primer. A mesura que es van aixecant les nanses i fa el recompte i pesatge, es retornen les captures a l’aigua, qui sap si aquestes mateixes les podrem capturar un altre dia. Cal dir que malauradament, la nansa d’un company, l’Albert Codina, es va desprendre del seu suport mentre s’anava fent el pesatge de captures, sense que ningú se n’adonés, de manera que quan es va arribar a aquell punt, havia desaparegut la xarxa i totes les captures que hi havia.

Finalment, després de 5 hores de pesca, així va acabar la classificació:

El trofeu al major nombre de captures se’l va endur en Paco Ortiz amb 96 captures:

I el trofeu a la peça més gran el va guanyar el David Romero amb una combativa salpa que superava el kg, mida més que considerable per l’espècie:

La classificació per parelles va quedar de la següent manera:

Un any més volem agrair la col·laboració de l’Autoritat Portuària de Barcelona, la Confraria de Pescadors de Barcelona i la Junta de la SPDM per a dur a terme una prova, que si de normal ja té la seva feina, en temps de pandèmia encara es complica una mica més tot plegat, però amb ganes, esforç i determinació es poden aconseguir molts objectius.

Per ara les activitats de la Societat es prenen unes vacances fins després de l’agost, però des de la Junta seguirem treballant en els diferents projectes que tenim en marxa, doncs la roda no deixa de girar ni per vacances… Mica en mica anirem informant, però creiem que que seran molt beneficiosos per la majoria de socis, així que una mica de paciència, que el millor encara està per arribar.

Fins llavors, bones vacances, salut i bona pesca!!