Com en les setanta-cinc edicions anteriors del concurs que tanca la temporada de pesca de la nostra Societat, l’últim diumenge de novembre toca anar a remullar els ploms, és l’hora del concurs del “pavo” en la seva 76a edició.

Un nom estrany per un concurs singular, que com ja hem explicat en d’altres ocasions el nom prové de que al celebrar-se la competició just abans de les festes nadalenques, s’aprofitava per repartir lots de nadal pels nostres socis (era una pràctica habitual en moltes societats esportives). Antigament només hi podien participar aquells socis que havien complert la temporada de competicions en alguna de les diferents especialitats que s’organitzaven (mar-costa, embarcació, salmònids i ciprínids), llavors rebien la invitació per participar-hi i el lot entregat variava segons el resultat en aquesta singular prova, on totes les espècies puntuaven per igual, 1 punt per captura, ja fos un burret de 10 grams com un llobarro de 5kg, l’objectiu era fer quelcom diferent i passar-s’ho bé en companyonia. El primer premi era una de les coses més habituals a les taules nostranes per les festes de nadal, doncs era un gall d’indi que s’entregava viu al primer classificat, una tradició que ja fa anys que no es conserva (hi havia hagut ocasions en que alguns havien tornat peixos a l’aigua per no ser primers i no haver d’endur-se el gall d’indi viu a casa per no haver-lo d’escorxar i desplomar!!), però el que es segueix conservant és el nom de la prova.

Després de 75 edicions puntuant igual i amb els temps canviant com estan canviant, amb sobrepesca, contaminació, canvi climàtic, etc. finalment la junta va acordar que en comptes de puntuar tot per igual, aquest any seria la primera ocasió en la que es puntuaria de manera diferent, doncs la classificació es decideix pesant les tres captures més grans de cada participant i retornant vives a l’aigua totes aquelles captures que no interessin en el menor temps possible per evitar estressar-les.

I així ha estat.

Finals del mes de novembre, avantsala de l’hivern que s’apropa i setmana moguda en termes climàtics, temporal de pluja i mar, baixada de temperatures, estones de sol…

Dia de la prova: doncs pluja durant la nit a Barcelona i vent, força vent. Al tenir dues orientacions el recinte i estar repartits els participants en els dos sectors, doncs els del sector orientat al sud-est més protegits del vent i els del sector orientat a l’est amb el vent de cara, més intens en algun punt que altre, ja que els edificis del davant encara evitaven una mica l’impacte directe del vent, però bé, s’ha anat a pescar i toca pescar (o si més no, intentar-ho!).

El sorteig dels llocs de pesca es va realitzar com sempre el dijous abans de la prova al nostre local social de Barcelona, amb els membres de la junta i un parell de companys més, a més, en aquesta ocasió es va retransmetre via whatsapp pels nostres socis.

A dos quarts de vuit en Francisco Bernardo i en Christian Buscemi, com sempre, entren els primers per marcar els llocs, doncs sempre hi ha que tenir en compte la situació de les barques atracades al moll i la distribució de les diferents arts dels professionals. Mentrestant, a l’entrada del recinte els companys Albert Berdalet i Joan Espinosa s’encarreguen de repartir els fulls d’inscripció amb el número de banderí de cadascú i, en el moment que els encarregats de marcar avisen, doncs toca passar tots cap a dins, no abans de que el servei de seguretat comprovi les dades de cadascú.

Toca buscar el banderí de cadascú i a muntar, que el rellotge corre i hi ha ganes.

A les 9:00 botzinada i som-hi, llinyes a l’aigua a veure si hi ha sort.

El vent complica força poder mantenir les canyes al lloc on toca i més encara les boies, especialment al moment de llançar-les a l’aigua, però la perseverança és una virtut habitual entre els pescadors…

Les primeres captures no es fan esperar gaire, però la mida d’aquestes no és precisament gaire generosa, però es confia en que les llísseres ens acabin visitant i ens facin gaudir d’unes bones lluites.

Però sembla que la lluita més intensa és amb el vent i la morralla pels esportistes situats entre el banderí número 15 i el 36 i amb la morralla i els sorells als situats entre el banderí número 1 i el 14.

Finalment les dues peces més grans han estat dues salpes, la més grossa aixecada pel Sergi Gobernado i l’altra pel Santiago Estrany, unes quantes llísseres de mida justeta, esparralls, bogues, força sorells, burrets, mabres, alguna oblada, un bon moll i fins i tot un petit pagre.

El que s’ha aconseguit ha estat ser molt selectius amb les captures i gairebé tots els peixos capturats han estat alliberats amb vida per poder tornar a temptar-los més endavant.
A les 14h els tres tocs de botzina han marcat la fi de la prova, així que toca recollir, netejar i a pesar.

Classificació (cal recordar que només s’han pesat les 3 captures més grans de cada participant):

1.- Sergi Gobernado – 880gr
2.- Santiago Estrany – 805gr
3.- Paco Ortiz – 745gr
4.- Félix Muñoz – 715gr
5.- Joan M. Espinosa – 655gr
6.- Eduardo Martínez – 620gr
7.- José Ramón García – 545gr
8.- Raúl Bernardo – 540gr
9.- Jaume Calduch – 530gr
10.- Àlex Pla – 505gr
11.- Pere Mongay – 475gr
12.- Ricard Calduch – 435gr
13.- Francisco Bernardo – 420gr
14.- Àngel Fernàndez – 395gr
15.- Rafa Rebelles – 385gr
16.- Pedro Cívico – 310gr
17.- Juan José Fariña – 310gr
18.- Joan Gómez – 295gr
19.- Jorge Bonafonte – 265gr
20.- Albert Berdalet – 245gr
21.- Pere Casanovas – 205gr
22.- Ricard Giner – 175gr
23.- Marc Gómez – 150gr
24.- Albert Codina – 150gr
25.- Christian Buscemi – 120gr
26.- Joan Gil – 115gr
27.- Francisco Remolar – 115gr
28.- Pep Navarrete – 105gr
29.- Francesc Miralles – sc
30.- Francisco Porcar – sc
31.- Ángel Ortiz – sc

Moltes felicitats als guanyadors!!

I altra vegada la temporada acaba i ja tenim en marxa la propera, amb molta il•lusió per poder mantenir durant el 2.017 el nivell d’enguany i poder gaudir de l’esport que estimem en companyonia i aprenent cada dia noves coses per aconseguir un millor nivell.

No ens en volem estar d’agrair a a tots els qui han fet possible altra vegada tenir una gran temporada de pesca i sobretot als nostres amics de la Confraria de Pescadors de Barcelona i al Port de Barcelona per haver-nos ajudat un any més a fer-ho possible.

Ja no tenim cap altra activitat de pesca de la Societat fins l’any vinent (tot i que alguns seguirem anant a pescar per no perdre els hàbits), però ens tornarem a trobar el proper diumenge 18 de desembre al dinar de germanor i entrega de premis dels campionats d’embarcació i Mar-Costa, així que fins llavors,

Salut i bona pesca!!