Com cada any, el diumenge més proper a la diada de la Mare de Déu del Carme, patrona dels mariners i dels pescadors, la Societat de Pescadors Esportius de Mar de Barcelona organitza el tradicional concurs de pesca en honor a la seva patrona. Aquest any tocava la 61ª edició.

L’escenari, en aquesta ocasió, com en els últims anys va ser la Dàrsena de la Indústria, al Moll de Pescadors de Barcelona, més conegut com a “Moll del Rellotge” o amb el nom més tradicional, que prové de segles enrere, quan aquí s’acabava el Port de Barcelona : “La Platgeta” .
Puntualment, a les 8:00 del matí els participants van anar arribant a l’entrada del recinte, recollint el número de banderí que, per sorteig, els indicava on els tocaria pescar de la zona que prèviament, membres de la Junta havien marcat.

Un cop tothom va anar arribant al lloc assignat, doncs a muntar tota la parafernàlia que s’acostuma a emprar en aquestes ocasions: el caixó (tradicionalment de fusta, però el més moderns estan fets d’alumini i plàstics rígids), preparar les canyes, els esquers, brumeig, etc. Concentració, allò que mires que fa el veí, que si preguntes si ha arribat aquell, que si ensenyes aquell rodet nou que estrenes, o si els teus ploms tenen aquella forma o aquella altra, que si els hams més grans o més petits, que si jo provo amb plom, que si jo amb boia fixe, que si jo amb boia corredissa…

Com marquen les normes, a les 8:45 es comença a bromejar… els que ja ho tenen tot preparat es dediquen a fer la ruta de salutacions… el company Paco Bernardo reparteix (com acostuma a fer) els gotets amb el seu magnífic patxaran casolà, es reparteixen uns obsequis de gorres i clauers de la Societat i apurant abans de fer la primera calada de canya.

A les 8:00 sona la botzina que indica l’inici del concurs, tothom a punt i llinyes a l’aigua. Els primers esparralls no es fan esperar, com tampoc el sol, que ens va acompanyar durant tot el matí (tot i que a l’horitzó, si ens giràvem cap al nord, els núvols eren espessos i amenaçadors, però, mentre estàs concentrat pescant, qui es fixa en els núvols que tens al clatell?).

Picada per aquí, picada per allà… un sorell que puja, ara una oblada, que si la morralla m’ha fotut l’esquer, que si ara surt una palometa, que si no hi ha ni rastre de llísseres… Que si mentre un aprofita per esmorzar, no pot acabar una mossegada per que li han picat… Mirada al veí a veure què treu… matí ben mogut… i tant!

El sol era present amb força, així que alguns se les empescaven amb diferents solucions per protegir-se de l’astre rei.

Entre picada i picada, conya i ferum de brumeig i esquers varis, arriben les primeres notícies de per què possiblement les llísseres no corrin per aquí, el company Raúl Bernardo, que està al primer banderí de tots, ha clavat un lliri amb la canya de coup, així que li toca suar per poder treure’l, cosa que, després d’una bona estoneta, acaba aconseguint. I ja se sap, si hi ha lliris, els residents habituals no s’acosten per por de ser devorats per aquests ferotges depredadors, que ara per aquí, ara per allà, van devorar uns quants dels peixos que anaven camí de ser pescats, que si a mi només m’han deixat el cap, que si al meu peix li han devorat la panxa, que si només he pogut pujar la meitat del peix… una estona on baixa, i molt, el ritme de picades, ja que els peixos estan més pendents de no ser devorats que no de menjar.

Tot i que baixa el ritme, segueixen sortint peixos per aquí i per allà, tot i que els de gran mida avui sembla que no volen picar.

Les espècies capturades són força diverses : esparralls, oblades, palometes, sorells, sargs, vidriades, xucles, bogues, serrans i fins i tot el lliri que hem explicat i una salpa enorme, amb pinta de ser la matriarca de les salpes de Barcelona, ja que per ser l’espècie que és, pesar un quilo no és el més habitual (com que va ser ràpidament retornada amb vida a l’aigua després de ser pesada no vam tenir temps de poder fotografiar-la, però els que la vam veure donem fe de la seva mida i amb sort, podrà viure uns quants anys més).

Com acostuma a ser habitual a la zona, a una mica més de mig matí comença a bufar el vent i les canyes més llargues costen una mica més de controlar, però sense grans problemes per a ningú.

Finalment, a les 14:00h, després de 5 horetes provant sort, s’acaba la pesca, comença la recollida i a comptar i pesar les captures (que porta una bona estona!).

Com sempre, les preguntes de rigor: “com t’ha anat?”, “a mi no massa bé”(i porta el cubell mig ple), “han dit que has pescat això”, “has vist el que ha tret el XXX?”, “i el que se m’ha escapat”, “el que m’ha tallat”, … I sense aquestes preguntes, es perdria l’essència dels concursos, aquells moments en que no saps si t’hauràs classificat bé o no, ja que mentre estàs pendent de la teva canya no domines el que passa al teu voltant…
I després de pesar tothom, toca cantar la classificació i repartir els premis, en aquesta ocasió, als 10 primers classificats, repartint pernils i una colla de lots de vins variats.

Llista dels 10 primers classificats:

1.- Eduardo Martínez
2.- Félix Muñoz
3.- Rafael Rebelles
4.- Juan Garrido
5.- Raúl Bernardo
6.- Christian Buscemi
7.- Àlex Pla
8.- Cristian Martín
9.- Francisco Bernardo
10.- Antonio de la Puente

Un cop tot repartit, toca netejar de brossa el lloc de pesca, l’última cerveseta ben fresca (que no saps com te l’agraïm sempre, Santi, que ets un crack de la nevera!!) i la xerrada habitual post-concurs. Els intercanvis d’opinions que ens ajuden a millorar el que hi ha, salutacions varies i cap a casa.

Des de la Societat de Pescadors Esportius de Mar de Barcelona volem agrair a tots els que han col•laborat a fer possible una magnífica jornada de pesca més, als nostres socis, als companys de la Societat de Pescadors de la Mar Bella que han volgut acompanyar-nos, a l’Autoritat Portuària de Barcelona i, especialment als nostres amics de la Confraria de Pescadors.

Moltes gràcies a tots!

Salut i bona pesca!