Com cada any dels últims seixanta-dos, el diumenge més proper a la festivitat de la Mare de Déu del Carme (algun any havia estat en dissabte), la Societat de Pescadors Esportius de Mar de Barcelona celebra el tradicional concurs de pesca en honor a la patrona dels mariners i els pescadors, així que aquest any hi hem tornat a ser.

L’escenari, com en les últimes edicions era el Moll de Pescadors del Port de Barcelona, l’espai que des de l’any 1.772 ocupen els pescadors de la ciutat, al lloc on ells encara segueixen anomenant “La Platgeta”, just sota el que fou el primer far de la nostra ciutat, reconvertit en la “Torre del Rellotge”.

Tradicionalment el Concurs del Carme havia estat sempre un “open” obert a altres societats invitades, però les limitacions d’espai actuals no ens permeten l’aforament necessari i l’activitat es redueix únicament als nostres socis que hi vulguin participar.

Com no podia faltar durant el mes de juliol, calor, xafogor i sol, molt sol, i això que el dia s’aixecava una mica rúfol amb nuvolades i sense vent, fent preveure que potser la calor seria més suportable… però res de res, poc després de sonar la botzinada d’inici, l’astre rei ja ens enlluernava i els seus rajos escalfaven encara més l’ambient.

A quarts de vuit del matí, membres de la junta de la Societat van procedir al marcatge dels llocs de pesca, en espera de l’obertura del recinte i l’arribada de tots els participants. Un cop tots eren allà, sorteig dels llocs de pesca i tothom fugint cap a on li havia tocat i a preparar l’artilleria per la batalla, caixons, cadires i paniers per una banda i canyes, salabres i cubells per una altra. Ajustant fondals, brumejos i esquers…

Són les 9 del matí, botzinada i hams en remull, que hi ha ganes i sembla que hi ha peixos disposats a provar el variat menú que entre tots els hi havíem posat a la seva disposició. Brumeig que llencen des d’aqui… boia que vola des d’allà… plom que s’enfonsa una mica més enllà…

L’assortit de material no és variat, és variadíssim, canyes de coup sense rodet, canyes de coup anellades i amb rodet, canyes de bolonyesa, canyes d’anglesa… unes de 9 metres, altres de 4 i mig, fins i tot de 10 metres, però alguna de 6, i de 8… de totes marques i colors… semblava un mostrador complert i variat… així com les boies, més rodones, més allargades, pesades, lleugeres…
I tots buscant el mateix, treure els peixos més grossos… i quants més millor.

Ja en les primeres calades els primers peixos van sortint, sorells, esparralls, alguna oblada… la presència d’alguns peixos petits que no donaven la mida mínima reglamentària fa que una colla siguin indultats abans del pesatge, i anant fent, segueixen sortint encara més sorells, algun sarg, vidriades, algun pagell… i finalment alguna llíssera, que semblava que en els últims concursos havien desaparegut, tot i que difícils i esquives, eren difícils de clavar, però alguns amb més traça que d’altres van aconseguir entrar-les al salabre…

Així com són coneguts pels pescadors professionals de la nostra ciutat, els “titoleros” (també coneguts com a lliris, tallahams, tallants, etc.) estaven patrullant la zona, fent més complicades les picades d’algunes espècies, doncs aquests ràpids depredadors causen terror entre la fauna íctica dels nostres mars, però l’abundància de peixos de la zona no va aturar (potser sí minvar) les captures. Una curiosa lluita va tenir el nostre soci Jesús Ródenas (que molts el coneixereu per la seva magnífica botiga “El Boulevard de la Pesca”), que mentre treballava una bonica llíssera amb la canya, amb el salabre intentava espantar un gros “titolero” que li anava al darrera, guanyant finalment la partida en aquesta ocasió el pescador.

Entre les captures també hi ha que destacar alguna palometa de bona mida, demostrant la seva velocitat de natació i la seva força, però potser la més destacable fou la que a la fi fou la peça més gran del dia, el bonic llobarro de gairebé un quilo i mig que va clavar el nostre company Fèlix Muñoz amb una canya de coup.

Finalment a les dues de la tarda va sonar la botzinada que avisava de la fi de la prova, així que canyes amunt i a recollir trastos. I després, a pesar, que la cosa pintava que estaria apretadeta.

Tothom va aconseguir un bon nombre de captures, fins i tot els dos companys que van haver de marxar abans d’hora per obligacions familiars i que no va poder pesar, millorant els registres de la prova que havíem fet al mateix escenari unes setmanes abans en un dels concursos del campionat social de Mar-Costa d’aquesta temporada.

En aquesta ocasió, es van repartir els trofeus pels tres primers classificats, el soci plusmarquista i el qui aconseguia el major nombre de captures, recuperant el disseny de les medalles que atorgava la Societat ja fa unes dècades.

Els tres primers classificats també van guanyar uns pernils, que duraran menys que les medalles, però que faran uns bons entrepans.

Fins al desè classificat uns lots d’ampolles de vi variades preparats com és habitual pels especialistes en vins de Barcelona, les botigues “taps”.

I volem destacar també la col·laboració de l’empresa especialitzada en material de pesca de competició “Tubertini” i la botiga especialitzada en gairebé totes les modalitats de pesca “Planeta Pesca” de Granollers (Avinguda Europa, 3 – local 2b – 08402 – Granollers – 687 939 257) per cedir una espectacular canya level team de la prestigiosa marca, una canya de sis metres i amb un pes súper-reduït, ideal per la pesca en un escenari com el del dia, però també des de roques, ja que la seva lleugeresa la fan ideal per evitar esforços a l’hora de treure les millors captures. A més, uns lots de gorra i tovallola de Tubertini es van sortejar entre els participants, juntament amb la canya.

La canya cedida per Tubertini i la botiga Planeta Pesca de Granollers la va guanyar el soci Àngel Fernàndez, de qui esperem que li ajudi a fer moltes captures i que la gaudeixi per molt temps.

Els lots de Tubertini van anar pels companys Rafa Rebelles, Juan José Fariña i Pedro Cívico i com a dada curiosa, la sort va fer que els dos companys que van haver de plegar abans d’hora, guanyessin els dos lots restants, doncs els seus números de banderí foren els que va triar la mà innocent.

La classificació va acabar així:

1er .- Jesús Ródenas – 15,000 Kg
2on.- Félix Muñoz – 8,985 Kg
3er.- Eduardo Martínez – 7,960 Kg
4t.- Christian Buscemi – 5,330 Kg
5è.- Francisco Bernardo – 5,175 Kg
6è.- Santiago Estrany – 4,740 Kg
7è.- Àngel Fernàndez – 4,580 Kg
8è.- Àlex Giménez – 4,560 Kg
9è.- Pere Casanovas – 4,350 Kg
10è.- Pedro Cívico – 3,860 Kg
11è.- Rafael Rebelles – 3,265 Kg
12è.- Àlex Pla – 3,180 Kg
13è.- Raúl Bernardo – 3,160 Kg
14è.- Jorge Bonafonte – 2,335 Kg
15è.- Albert Berdalet – 2,110 Kg
16è.- Francisco Remolar – 1,935 Kg
17è.- Ángel Ortiz – 1,900 Kg
18è.- Jordi Montesa – 1,745 Kg
19è.- Juan José Fariña – 1,400 Kg
20è.- Marc Gómez
21è.- Eugenio López

Plusmarquista: Fèlix Muñoz , llobarro 1,460 Kg

Major nombre de captures: Pere Casanovas, 95 peces (sorells).

Des d’aquestes línies també volem agrair a l’Isabel que va fer les fotos que acompanyen aquesta crònica, al Port de Barcelona pel seu ajut i als nostres amics de la Confraria de Pescadors de Barcelona per la seva col·laboració.

L’any que ve, més i si pot ser, millor, però mentre no arriba, doncs a gaudir la propera prova del campionat social de Mar-Costa, que serà la nit del 18 de setembre a la platja de la Barceloneta.

Fins llavors, bones vacances i bona pesca!