EspañolFotos del passat (Port de Barcelona)
Durant molts anys, eren diferents les parts del Port de Barcelona on era permesa la pesca. Eren temps en els que les exigències en temes de seguretat no eren tan estrictes com en els últims temps, l’activitat comercial no era tan intensa i molts barcelonins s’apropaven a pescar al port, amb estris més o menys rudimentaris: volantins de suro, canyes de canya del pais (els més “moderns” les duien de bambú) amb “pèls de cuca”, ja que el niló va trigar una mica a arribar.
Les fotografies que deixem avui per aqui són del costat on fa més temps que no és permesa la pesca, pels evidents motius del continu creixement del nostre port, que han anat guanyant més i més terreny al mar, però també a les platges i fangars que hi havia sota la muntanya de Montjuïc. Eren escenaris magnífics per la pesca, no només per la proximitat de la ciutat, si no també per la gran quantitat de captures que hi havia.
L’espigó que es veu és el que tancava la platja de la “Llanterna” (nom popular del far del riu Llobregat, que a més va donar nom al barri de barraques que l’envoltava), més o menys per la zona on avui en dia hi ha el moll d’inflamables. A la platja es poden veure les llavors modernes canyes de llancer ja equipades amb rodets de fil (aquest tipus de pesca que ara molts n’hi diuen amb l’anglicisme “surfcasting”). A les roques podem veure les llargues canyes del pais i bambú pescant amb boia o a fondal (disciplina que ara molts anomenen amb el castellanisme “corcheo mar”).
Amb aquestes fotos volem fer una mirada al passat, als anys ’50 del segle XX, quan sota la muntanya de Montjuïc la pesca era una més de les activitats dels barcelonins.
Esperem que us agradin,
Salut i bona pesca!
Estas magnificas fotos, que forman parte del fondo gráfico de la Sociedad de pescadores de Mar, nos trasladan a tiempos en los que la pesca era considerada como una actividad, en muchos casos de subsistencia, y mucho más popular que en la actualidad.
Pues sí. Tras la guerra, eran numerosos los barceloneses que acudían al mar para poder obtener sus frutos y poder llevar algo de proteínas a sus hogares. Pero también en esos tiempos había muchos que lo hacían por pasión y, también hay que decirlo, para desconectar de la vida diaria durante unas horas, ya que mientras estás pescando, disfrutando de la actividad, los problemas se quedan a un lado, conoces a gente que comparte tu afición, haces ejercicio, disfrutas de la naturaleza y, a veces, como recompensa te puedes llevar una buena pieza a casa.
La verdad es que los tiempos han cambiado mucho desde los años de las fotos, y también nuestra ciudad. Hoy en día es imposible tener el acceso que había antaño a algunas zonas, pues las presiones comerciales y de seguridad son mucho más estrictas (son los tiempos que nos ha tocado vivir, y no sólo en Barcelona), pero los muchos aficionados a la pesca que somos, seguimos intentando encontrar esos espacios y esos momentos en todas nuestras salidas.
Más popular que en la actualidad no lo sé (actualmente hay casi 100.000 licencias de pesca en Catalunya), pero sí que era una actividad mucho más familiar, pues eran muchos que se desplazaban a pescar en família para pasar el día.
Saludos!