Des de l’any 1.995 el Moll del Rellotge, al Port de Barcelona, és l’escenari de la primera trobada de pesca de la Societat de Pescadors Esportius de Mar de Barcelona. Tradicionalment, des de la creació de la Societat l’any 1.932 la temporada sempre començava amb el “concurs del burret”, ja que l’única espècie que puntuava era precisament el “Burret” (gobius niger), espècie molt abundant a les profundes i tranquil.les aigües del port, però d’uns anys ençà, el burret s’ha anat fent més i més escàs, i aquelles jornades amb més de 150 burrets per pescador formen part del record dels més veterans.

El burret, tot i ser un peix de petites dimensions (dificilment supera els 12 cms), havia estat el tradicional peix “d’hivern” entre els pescadors de Barcelona, que se les empescaven amb diferents aparells artesanals per capturar-los amb canya (els “trapecis” o “balancins” fets de llautó només per pescar burrets ja només es poden veure en alguna col.lecció d’aparells de pesca o al fons d’algun cistell dels pescadors més veterans).

Amb la considerable baixada de captures de l’espècie però amb el creixent augment d’altres espècies, com ara l’esparrall (diplodus annularis), espècie notablement més gran que el burret i molt combativa pel seu tamany (poden arribar fins als 400 grams al nostre port, sent la mesura més habitual entre 100-250 grams), els pescadors han anat derivant els seus gustos cap a la pesca d’aquest espàrid, parent de l’orada i el sarg, de manera que els últims anys, l’anomenat “concurs del burret”, gairebé podria dir-se “concurs de l’esparrall”, ja que és l’espècie dominant de la jornada. I a la trobada d’avui així ha estat. Els pescadors han canviat el cistell o la petita motxilla, les tallarines i bocins de llagostí, la canya curta i els “trapecis” de la pesca del burret pel caixó de fusta, la llarga canya de fondal i el cuc per temptar els esparralls i, amb una mica de sort alguna oradella o pagell dels que acostumen a visitar la zona.  

El dia no s’ha aixecat massa alegre, bufava el llevant i la pluja era ben present, de manera continuada i insistent, però una jornada de pesca és una jornada de pesca, així que ha tocat posar-se els estris de pluja, abrigar-se bé i… a pescar!

La comoditat de poder pescar dins del port, aixoplugats del vent (el llevant bufava amb força avui a la façana marítima de la ciutat) i amb el cotxe al costat, on poder mantenir secs aquells aparells que no siguin imprescindibles per la pesca (l’entrepà ha d’estar sec, així com la roba de recanvi pels dies de pluja!) ha fet que tot i el mal temps, haguem pogut gaudir d’una divertida jornada de pesca, doncs els esparralls estaven actius, molt actius i ens han mantingut distrets tot el matí.
Ja des del primer moment han començat les picades, estrenant la pesca a la primera calada de canya, i tots els assistents han aconseguit un considerable nombre de captures, des del més jove (6 anys) al més veterà (85 anys). Com que les captures eren tan nombroses, els exemplars de talla més petita han estat retornats a l’aigua, qui sap si per retrobar-los més endavant, i algun dels participants s’ha animat a provar de pescar alguna espècie diferent, amb diferent sort si, però un bonic pagell (pagellus erythrinus) i una oblada (oblada melanura) de mida considerable que han acabat al salabre, com alguna llíssera (mugil cephalus) o sorell (trachurus trachurus).

La pluja ens ha acompanyat insistenment durant tot el matí fins ben entrat el migdia, a estones més intensa i a estones menys, però l’última hora ha estat la més “seca”, tot i que alguns se les han manegat per no mullar-se durant tot el matí, d’altres han hagut de plegar abans d’hora degut a l’abundant aigua que ens ha dut la llevantada d’aquest cap de setmana, però tots hem quedat satisfets per les captures aconseguides tot i el mal temps.

Com sempre, en acabar l’aplec, hem recollit tota la brossa que hem generat, per que quan demà els pescadors professionals arribin, trobin el moll tan net com l’hem trobat nosaltres, ja que això és responsabilitat de tots i ens ajudarà a mantenir les aigües del port més netes, ja sigui per que hi hagi més peixos com per que no enredem les nostres llinyes i hams quan pesquem.

En unes setmanes tornarem al Moll del Rellotge per un nou aplec, esperem que el temps ens sigui més propici i que els peixos segueixin tan actius com han estat avui i, qui sap si per llavors ens vindran a visitar espècies més grans i combatives.

Salut i bona pesca!