Amb la intenció d’ampliar els escenaris de les nostres competicions socials, aquest any hem fet la prova a un escenari nou com és el Port de Badalona.

Des de la junta de la Societat portem temps treballant per a poder provar diferents escenaris per a practicar la pesca a suret, ja que és una modalitat que acostuma a patir en excés la manca actual d’escenaris còmodes i segurs per a poder practicar-la.

Portem una colla d’anys fent feina (molta i alguna cosa més) per a disposar d’una zona de pesca controlada a la nostra ciutat, projecte que si tot segueix el seu curs, serà una realitat finalment aquest 2022, coincidint amb el 90è aniversari de la Societat, però això tampoc ens ha evitat seguir cercant algun altre escenari per a poder remullar els flotadors, ja que de tant en tant també és bo provar altres escenaris, on el comportament dels peixos sempre és diferent i el repte de poder adaptar-se sempre és motivador per la majoria.

Aquesta vegada es va plantejar la possibilitat a fer una visita a les aigües del Port de Badalona, de manera que no caldria desplaçar-se de la nostra comarca del Barcelonès i es va començar a posar fil a l’agulla ja fa uns quants mesos.

El Port de Badalona és una instal·lació prou coneguda pels nostres socis que practiquen la modalitat d’embarcació fondejada, ja que fa uns quants anys que és un escenari força habitual de sortida de les nostres proves socials d’aquesta especialitat. També és conegut per alguns dels pescadors a suret, ja que anys enrere també s’hi van celebrar algunes edicions del Campionat de Catalunya.

Un calendari atapeït de proves pels mesos d’octubre i novembre, on s’han hagut de traslladar algunes competicions ajornades per la pandèmia i d’altres forces majors han situat la prova en aquesta data.

Una vegada complerts tots els protocols per a poder organitzar una activitat d’aquest tipus en un escenari portuari, on per norma no està permesa la pesca, amb els permisos corresponents de les diferents autoritats , s’ha pogut tirar endavant la prova.

Per a no variar les rutines de les nostres competicions, el dijous abans de la prova es va realitzar el sorteig dels punts pesca, on, al no ser una prova puntuable per la lliga i ser un escenari sense diferències entre zones, es va fer un sorteig pur entre els diferents inscrits.

Un altre punt important que s’ha de tenir en compte sempre que es surt a pescar és el temps. Aquesta vegada les previsions són de calma en tots els aspectes, temperatures suaus, absència de vent i pocs núvols.

06:30 – Concentració al punt de trobada, a l’esplanada del pàrquing nord del port, on després que els encarregats de la junta hagin muntat la carpa i marcat els punts de pesca, es pren la temperatura i es signa la declaració responsable necessària pel protocol COVID, una vegada passat aquest tràmit, s’obre la porta d’accés al moll per a que els diferents vehicles puguin accedir a la zona on es pescarà per a descarregar els estris de pesca. Una vegada el material està descarregat, es tornen a estacionar els vehicles al pàrquing i es torna al punt de pesca per a muntar, tenint en compte que en aquesta època de l’any, en aquell horari l’ambient encara és ben fosc, així que l’ús de llanternes s’agraeix. Toca muntar canyes, comprovar fondàries, preparar el brumeig i esquers, posar a punt caixons, paniers i nanses.

07:45 – Es comença a brumejar. En aquestes proves el brumeig acostuma a estar fet de farines de peix i cereals (els que busquen llísseres i oblades acostumen a dur també formatge per potenciar les qualitats d’atracció per aquestes espècies).

08:10 – Es comença a pescar. Com coneixem tots els pescadors, depèn l’època de l’any són diferents les espècies que es concentren en una zona i són diferents també els comportaments d’aquestes. Sempre que es prova un escenari desconegut hi ha que tenir en compte aquests aspectes i així s’ha pogut veure reflectit en els diferents muntatges que duien alguns per provar sort. A primera hora, encara amb poca llum, l’activitat sembla que comença per alguns dels habitants de les zones rocoses, com són els serrans, blènids i donzelles, però els primers esparralls (juvenils) també fan acte de presència.

A mesura que la llum puja, es deixen veure per la zona les castanyoles, molt visibles a la superfície, així com les bogues, que són molt presents a mitges aigües, tot i que són exemplars de petita talla.

També eren força presents a la zona petits exemplars de sarg i vidriada, que recordem que en el cas dels primers, la seva mesura mínima és de 23cm i en el cas de les segones és de 18cm i els que no hi arriben són ràpidament alliberats. Però alguns superàven aquesta mesura i han acabat a les nanses esperant a ser pesats per a ser posteriorment alliberats.

Una espècie molt poc comuna en horari diürn i que ha decidit mossegar l’ham ha estat un moll reial (Apogon imberbis), espècie que en raríssima ocasió supera els 12cm, de manera que no és considera vàlida en competició, però els seus bonics colors sempre fan mirar-la per la seva bellesa.

Els pagres també han fet acte de presència, malauradament pocs superaven els 18cm que li calen a l’espècie per a ser vàlids. També hi ha hagut boniques lluites amb les sempre combatives oblades, algunes de bona mesura, com també algun representat de la família dels caràngids com són els sorells. I tampoc han faltat a la cita els típics habitants dels fons de les aigües portuàries com són els burrets. Fins i tot es deixa veure entre les captures un pop que anava camí dels 2kg de pes (tot i tractar-se d’un cefalòpode i no puntuar per què no és un peix).

Però en aquesta ocasió els grans absents han estat els mugílids, la família de peixos més buscada pels pescadors de boia, especialment en espais portuaris i finalment no s’ha aconseguit pescar ni una sola llíssera.

A diferència del que popularment s’acostuma a pensar, les aigües portuàries també són un hàbitat per una considerable varietat d’espècies, com tenim més que comprovat a les nostres proves habituals al Port de Barcelona, però en aquesta ocasió hem pogut comprovar que al Port de Badalona també hi ha una biodiversitat important, amb algunes espècies que exigeixen una certa qualitat de les aigües per a convertir-les en el seu hàbitat, quelcom complicat en un port d’una zona densament poblada i el que això comporta, fins i tot la presència d’exemplars juvenils d’algunes espècies demostren que també és un espai on poden néixer i créixer. Cal tenir en compte que els pescadors de canya poden aportar important informació de les diferents poblacions de peixos, informacions que poden servir per a poder treballar en la conservació de la biodiversitat. Cal tenir en compte que els primers interessats en que hi hagi peixos són els mateixos pescadors.

13:10 – Canyes amunt!. S’acaba la prova i toca començar a recollir.

I un cop arribats a aquest punt, els encarregats de la junta van passant per tots els punts de pesca per a fer el recompte, pesatge i posterior alliberament de les captures que, qui sap si un altre dia, quan siguin més grans, ens tornarem a trobar.

Finalment aquest ha estat el resultat:

Volem agraïr l’ajuda que hem tingut per part dels nostres amics del Club de Pesca Badamar, en especial al Pere Terol, a l’equip de Marina de Badalona S.A. (en especial a l’Eva) i a Ports de la Generalitat de Catalunya, doncs sense tots ells no hauria estat possible poder dur a terme l’activitat. MOLTES GRÀCIES!

Esperem i desitgem que mica en mica més ports puguin ajudar a tirar activitats com són la pesca esportiva i d’esbarjo, una activitat més antiga que la majoria d’esports que es practiquen actualment, però malauradament desconeguda i (sobretot) confosa per la majoria de la ciutadania. Hi ha molta feina per a fer i molta pedra per picar, però des de la nostra entitat portem anys treballant i aportant el nostre granet de sorra per la causa.

Ens tornem a trobar aviat, que el calendari se’ns tira a sobre i la propera activitat toca traslladar-la a la sorra de la platja del Prat de Llobregat. Fins llavors, salut i bona pesca!