El serrà (Serranus cabrilla) és el serrànid més habitual a les nostres costes, formant part de la mateixa familia de peixos (Serranidae) que el mero (Epinephelus marginatus) i el llobarro (Dicentrarchus labrax).

Distribució i hàbitat:
El serrà és un peix fortament territorial i viu de manera solitària en fons rocosos de poca fondària, i el podem trobar a totes les nostres esculleres. A les zones on no són molestats la densitat de població minva, tot al contrari que la seva mida, que acostuma a ser força més gran, ja que el seu caràcter agressiu, quan més gran és la mida del peix l’obliga a tenir un territori més extens. No acostuma a trobar-se’n per sota dels 60 metres de fondària. El podem trobar per tota la Mediterrània i a les costes temperades i càlides orientals de l’Atlàntic i fins i tot al Mar Roig.

Mesures:
És un peix de petita mida, en especial si el comparem amb alguns dels seus parents més propers com el mero i el llobarro, ja que no acostuma a superar els 25 centímetres i la seva mida més habitual oscil•la entre els 12-18 centímetres.

Morfologia:
El primer que destaca del serrà són els seus colors, sobre un fons vermellós, que es pot enfosquir en els exemplars capturats a més fondària, presenta una sèrie de franges verticals de color marró (entre 7 i 9) que són creuades per una ratlla blanquinosa horitzontal que creua tota la llargària del peix, seguida de dues o tres línies ataronjades que també van des del cap fins la cua. El color de la panxa és força clar, blanquinós amb un punt rogenc. Destaca la gran mida de la seva boca, denotant el seu caràcter depredador.

Alimentació:
Depredador, ataca i s’alimenta de tot allò que es mou dins del seu territori, ja siguin petits peixos bentònics (gòbids, blènids, etc.), crustacis de tota mena (crancs, gambes, puces, etc.), cucs de tota mena, etc.

Curiositats:
Com la resta d’integrants del gènere “serranus”, és hermafrodita simultani, és a dir, que és mascle i femella simultàniament. En cas de no trobar parella en l’època de reproducció (abril-juliol), es pot donar el cas que es pugui auto-fecundar.

Pesca esportiva:
Al no tenir una gran mida, no viure en bancs nombrosos i no presentar una dura batalla al ser capturat, no és una espècie que sigui molt buscada pels pescadors esportius, que de vegades intenten evitar-lo, ja que després d’una primera picada violenta, acostuma a amagar-se entre les roques per menjar-se la seva presa, provocant nombroses enrocades dels aparells de pesca.

Pesca al fondal:
Des de les esculleres podem pescar-los si posem els nostres esquers ben a prop del fons, que és on es troben els serrans, no necessitant cap esquer específic, ja que si qualsevol esquer cau al seu territori, l’atacarà amb la seva gran boca, motiu pel qual tampoc cal triar un ham molt petit si en volem pescar. Hi ha que estar molt atent a la picada, ja que si no la veiem, és molt possible que se’ns enganxi la llinya al fons i fins que el serrà que s’hagi empassat l’ham no surti del seu amagatall, és molt possible que no puguem alliberar-la. Si pesquem en una zona amb molta roca, és possible capturar-ne un bon nombre. En aigües interiors dels ports difícilment en trobarem, per això, per trobar-los és sempre millor pescar en aigües obertes.

Pesca al llancer:
La seva captura és totalment ocasional, ja que quan es pesca al llancer s’acostuma a buscar el fons de sorra i la picada del serrà serà quan no arribem a aquesta. La manera de pescar-lo serà la mateixa que en la pesca al fondal, excepte per la llargada de les canyes (sempre són més curtes les de llancer, entre 3,80 i 4,50 metres) i el pes dels ploms, ja que al buscar llargues distàncies en la pesca al llancer els ploms emprats són sempre més pesats.

Pesca a spinning:
El caràcter depredador i agressiu del serrà fa que si pesquem amb esquers artificials prop del fons (anguil•lons de silicona, petits minnows o jigs, culleretes de colors o imitacions de petits invertebrats) puguem capturar-ne sempre que tinguem en compte la mida d’aquest peix, ja que si li cap a la boca, segur que atacarà el nostre esquer. Amb equips lleugers i anant amb compte de no enrocar-nos podem aconseguir unes quantes captures en zones on són abundants.

Gastronomia:
La mida del serrà fa que la seva excel•lent carn no sigui apreciada, ja que presenta un cos amb un elevat nombre de petites espines, apte per als qui tenen força paciència a l’hora de menjar peix, que poden gaudir d’una molt gustosa carn blanca. Aquesta qualitat queda demostrada quan es posen exemplars de serrà quan es fa un fumet de peix o una “bullabessa”. Amb paciència, també es pot gaudir menjant-los fregits.