Seguimos con las actividades en nuestro apretado calendario post-estival ya que se han tenido de incluir en estos meses las actividades que no se pudieron realizar antes por las anidaciones de las gaviotas corsas en la zona. Así que aprovechando el jueves en que no había que ir a trabajar y que algunos tampoco tenían cole, pues hemos ido a pescar, esta vez en la prolongación del Muelle Adosado, en el dique del Este del puerto de Barcelona, en la primera de las 4 autorizaciones que hay al año para poder ir a pescar allí.

Com manen els protocols del Port, com sempre, unes setmanes abans de l’activitat ja estava tota la paperassa en marxa per poder-la dur a terme (llista d’inscrits, documentacions, assegurances, autoritzacions, etc.) i després de tot el temps que hem trigat enguany a visitar la zona, les ganes hi eren, i moltes! Alguns que s’estrenaven a la zona havien pres apunts sobre el tipus de pesca que allà es pot practicar que, al tractar-se d’un aplec, la modalitat és lliure, de manera que alguns trien el llancer, d’altres el fondal, d’altres el suret, també alguns trien la pesca al “viu”… alguns proven sort amb dues disciplines, ja que hi som…

Com que la zona no deixa de ser terreny guanyat al mar, en una zona amb profunditats superiors als 20 metres, la quantitat de pedra que hi ha al fons és molt important a tenir en compte a l’hora de preparar l’estratègia de pesca, tant per les espècies que allà poden viure com per poder assegurar al màxim no deixar-nos el material al fons.

Les previsions del temps són ideals per pescar, temperatures agradables, sol, però amb pinzellades de núvols que eviten que ens torrem en excés, absència de vent… evidentment, al tractar-se de pescar dins del port, sense onades, però tampoc hi havia gaire corrent així els ploms emprats podien ser més petits i els que optaven pel suret podien pesar amb boies de menys gramatge.

Com sempre la concentració una hora (i un quartet d’hora de propina) abans de l’hora prevista per començar l’activitat, així que a tres quarts de vuit ja hi érem tots, fila de cotxes i desfilant cap a la zona de pesca, la Policia Portuària ja havia obert el recinte i un cop passada la duana i presentada la documentació ja hem agafat el camí directe cap allà. Una vegada han entrat els dos primers cotxes, els encarregats de marcar els punts de pesca, punts que com sempre es van decidir el dijous abans de l’activitat, s’han posat a la feina i tothom ha pogut anar desfilant cap on li tocava, que les ganes apreten!
A mesura que tothom ha anat muntant ja s’ha començat a provar sort, alguns a punta de canya, d’altres provant sort a certa distància, n’hi ha per triar!
Les primeres captures van sortint, algunes peces de bona talla, però mooolta presència de morralla per la zona, així que també hi haurà depredadors…

El primer anfós o mero no es fa esperar i una batzegada de canya obliga al Xavier a agafar la canya de l’amic Juan abans no surti disparada mentre aquest estava just girat en aquell moment… Foto de rigor i indult per que segueixi repoblant la zona.

Més espècies s’han sumat a la llista de captures, esparralls, sargs, serrans, vaques, julioles i bogues eren espècies bastant comunes ja de bon matí, però, com toca en tots els aplecs, tocava parar per esmorzar! I com no, tastar el Patxaran casolà del nostre company Paco Bernardo, com sempre: ¡Excelente maestro!

Ja amb la panxa plena, toca tornar a la feina, alguns mantenint les estratègies de primera hora i altres adaptant-se a altres. Alguna picada brutal ha fet estralls per totes bandes, cametes tallades, una canya que haurà de passar per l’adreçador, violentes enrocades… els que pecaven al suret han aconseguit enganyar alguna llíssera de bona talla, altres han enredat a sargs i pagells a diferents distàncies. Fins i tot una estrella de mar ha volgut tastar un cuc…

 

Els meros de mides més modestes també s’han deixat veure, que tot i no ser grossos tenen una violenta picada i una lluita dura que sembla impossible amb aquests pesos, posant a prova especialment les llinyes i cametes. Amb els seus corresponents indults.

Tot i ser en horari diürn, els congres també s’han apuntat a la festa i aquest no s’ha pogut resistir a menjar-se un bon esparrall.

 

Quan ja gairebé érem en temps de descompte, una picada de les que tots volem tenir, el fil comença a sortir a tota velocitat del rodet i patapam! Clavada! El company Emilio comença a treballar amb calma (suposem que els nervis anaven per dins) i portant mica en mica el peix cap a terra, poc a poc anem tots cap allà a veure què és el que porta tanta feina, el Jordi preparat amb el salabre i rotllana cavil·lant a veure quin peix és… finalment una ombra platejada puja cap amunt i es veu un preciós llobarro que un cop ben cansat no posa massa resistència a entrar al salabre i d’allà cap a terra. Gairebé 5 quilos i mig de llobarro que ha donat la bàscula i els aplaudiments de tots.

Encara quedava una estona de pesca i alguns tenien assignatures pendents, com l’Alba, que tot hi haver pescat una colla de peixos de bona mida (sargs, pagells i esparralls) li mancava un que se li residia durant tot el matí, moltes picades brutals impossibles d’aixecar per les continues enrocades feien que el mero no estigués a la seva llista, però la perseverança té la seva recompensa i finalment l’ha pogut treure, després de la lluita que li ha donat i treure’s l’espineta que duia, ha volgut premiar al contrincant amb l’indult per que segueixi creixent i qui sap si el proper dia encara estarà més fort i ho posarà més complicat del que ho ha posat avui, que no ha estat poc.

I arriba l’hora de plegar, desar els trastos, netejar la zona de pesca, comiats i cap a casa a dinar i descansar, que alguns dissabte els toca anar al campionat de Catalunya de llancer i que el proper diumenge 22 tenim la 5a prova del campionat social de Mar-Costa al Moll del Rellotge.

Fins llavors, salut i bona pesca!