Primeros pasos sobre la arena del Campeonato de Mar-costa 2020, nos alejamos un poco de Barcelona y vamos hacia el Maresme, a la playa de Calella, bajo el faro de la ciudad.

La situació de la COVID19 ha fet variar (i força!) els plans de les competicions d’aquest 2020, sent el més afectat el campionat de Mar-costa, que és el que consta de més proves, complicant molt anar tancant el calendari pels diferents problemes de confinaments i altres normatives legals.

La primera prova del campionat estava prevista que es celebrés a l’abril, diumenge al matí a la platja del Prat de Llobregat, el confinament no ho va fer possible, igual que la segona prova programada pel mes de maig al Port de Barcelona i enguany el tret de sortida del campionat no es va fer a la platja com als darrers anys, si no que va haver d’esperar al mes de juliol. d’aquesta manera el campionat s’ha anat comprimint cada vegada més i fent les dates més ajustades.

Tant és així que el Campionat de Catalunya de suret-mar individual que s’havia d’haver celebrat al març a Deltebre, finalment es va celebrar aquest passat cap de setmana, coincidint amb una prova del nostre campionat de Mar-costa. En condicions normals, quan coincideix un campionat oficial amb un social de les categories que aquesta practica i hi ha socis que hi participen i ho demanen, es fa el possible per canviar les dates per què puguin participar a les dues competicions, però la situació actual ens ha impedit poder-ho moure, ja que els canvis de calendari han estat constants per part de totes les societats i les federacions, tant la catalana com l’espanyola. Més complicat és encara canviar les proves en recintes portuaris, ja que els permisos es gestionen amb molta més antelació i són més complexes del que hom pugui imaginar. També és força complicat gestionar calendaris en altres modalitats com per exemple els d’embarcació fondejada, on a més de permisos s’ha de gestionar el lloguer de les embarcacions, estar encara més pendents de meteorologia, etc.

A més de l’esmentat, els protocols actuals per a les competicions esportives ens obliguen a seguir uns passos abans de cada prova, com haver de prendre la temperatura a tots els participants i signar aquests una declaració responsable (en aquesta declaració es deixa clar que no es tenen símptomes de COVID, no s’ha estat en contacte amb cap cas positiu, etc.).

Així que després de passar pel preceptiu control i de que els encarregats de marcar la platja hagin col·locat els banderins al seu lloc, toca circular cap al punt assignat.

Platja de Calella, sota el far, finalment 16 participants a la prova, la meitat dels participants al campionat, però amb ganes de pescar i de passar una bona tarda/nit.

Setmana típica de tardor, clima canviant, estones de calor i estones amb temperatures fresques, dies de sol i moments de pluja, però sobretot, els dies abans de la prova, vent intens, el pitjor enemic de la pesca. Aquest clima va deixar l’aigua de la zona especialment tèrbola, el que els pescadors coneixem com «xocolata», una aigua on per la corrent hi pul·lulen algues i residus varis que no aporten comoditat per a la pesca, però és el que ens ha tocat aquest dia i a més, és igual per a tots.

17:30h – Ja tothom està al banderí assignat després de passar els controls de COVID19 i de les salutacions pertinents, és hora d’escampar els «trastos» de pesca vigilant força per l’intens vent que bufa, que no surti res volant.

18:30h – Comença la prova! Llinyes i ploms volant mar endins, menú variat a base de tota mena de cucs a la recerca dels peixos de la zona.

I el temps passa… i passa… i segueix passant, però de peix ni l’olor, ni una escata. Uns proven a prop, d’altres a llarga distància, però amb el mateix resultat. Sembla que el vent va encalmant, els ploms gairebé no es mouen per la corrent, bona senyal, però el peix segueix sense aparèixer.

Es fa de nit, però el moviment a les canyes pràcticament és nul, alguns sargs es deixen veure, però tots sota talla i alliberats. Cal recordar que la talla mínima del sarg que marca actualment la Generalitat sota les directives europees és de 23 centímetres, però cap dels capturats hi arriba, alguns de 14cm, d’altres de 17cm, fins i tot un de 19cm… alguns d’aquests l’any passat haurien puntuat, però aquest any la cosa és més complicada… També es deixa veure un congre de sorra, però també sota talla… sembla que tots patiran la mateixa sort… però no, finalment un peix és capturat i assoleix (justet) la talla mínima, es tracta d’un roncador capturat pel company Eduardo, captura que valdrà una primera posició, de sector, primera de platja, primera d’equips i plusmarca del dia, segur que aquell petit roncador mai hauria imaginat que hauria tingut tant valor.

23:30h – Toca plegar, recollir i anar cap al pesatge, operació que rara vegada es fa de forma tan ràpida.

Finalment la classificació de la nit queda així:

El campionat es mou una mica, però hi ha que tenir en compte les baixes que hi va haver en aquesta prova i que quan es facin les descartades a fi de campionat, igual es torna a remoure més, de moment aquestes són les classificacions individuals i per equips:

Esperant tenir millor sort tots plegats per a la propera prova, aquesta vegada a les aigües tranquil·les del Port de Barcelona, en la segona prova a 1 canya (suret o fondal) ens acomiadem i us desitgem a tots, salut i bona pesca!