Y tres el parón estival y del concurso infantil, volvemos a poner en marcha el calendario sènior con el tercer “aplec” de la temporada, en esta ocasión en horario tarde/noche en el Dique del Este del Puerto de Barcelona, en un escenario diferente al resto y que siempre nos trae alguna sorpresa.

Com ja sabem dels últims anys, són 4 les ocasions en tot l’any  en les que se’ns permet fer una activitat de pesca en aquest escenari del Port de la ciutat, sempre seguint amb el protocol que correspon, així que dues setmanes abans de l’activitat ja ha d’estar tot preparat per poder seguir els sistemes de seguretat del Port, recordem que l’activitat es du a terme en un recinte on és prohibit l’accés i que s’obre especialment per les activitats, on la policia portuària ens hi acompanya per obrir l’espai i, un cop a dins, el recinte es torna a tancar fins l’hora de sortir.

Últims dies de l’estiu, un estiu força sec, però que sembla que vol donar la benvinguda a la tardor amb aigua, unes previsions  pel dissabte no gaire alegres, previsió d’aiguats per tot el matí i part de la tarda, possibilitat de tempesta elèctrica per tot el dia…  No és precisament el que s’espera per una jornada de pesca, però la data que tenim és la que és i amb això s’ha d’intentar el que es pugui.

Dissabte pel matí i l’aigua cau amb força a estones a Barcelona, ara plovisqueja, ara s’atura, ara cau amb ganes… i així durant tot el matí i fins primera hora de la tarda, però per sort sembla que l’aparell elèctric no es deixa notar. Recordem que les canyes de pescar de fibra de carboni no són el millor aliat els dies de tempesta elèctrica, la seva alta conductivitat és motiu més que suficient com per tractar el tema amb el respecte que correspon.

Les previsions fan que alguns companys finalment prefereixin no venir a l’activitat, però la majoria no es vol perdre l’ocasió de visitar l’escenari, més encara sabent que molt probablement serà de les últimes ocasions que puguem visitar-lo (esperem que aviat tinguem ja un espai fixe, però ja en parlarem quan toqui).

17:45h – Ja tothom al punt de concentració, mirant al cel i fa pinta que hi ha ganes d’arribar a lloc i començar a sucar els ploms.

18:00h – Passem tots els vehicles en fila per la guixeta de la duana del port, on ens espera la Policia Portuària (una hora abans, l’encarregat de la junta ja s’havia posat en contacte amb el servei de seguretat del Port, tal com mana el protocol). Un cop a l’entrada del recinte, ens obren la porta i cap a dins!.  Es marquen el més ràpid possible els punts de pesca i sembla que s’acabi el món de com de ràpid comencen tots a muntar, pràcticament en silenci, tothom està per feina.

Al poc de començar a pescar, alguns muntant encara les canyes i ja hi ha una brutal picada a una de les canyes del nostre company Xavier Agell, un bonic mero no s’ha pogut resistir a un magnífic esquer i després d’una considerable lluita, un anfós d’aproximadament 3kg acaba posant per la foto, mentre l’esportista intentava recuperar la respiració després de l’esforç.

Van sorgint picades per diferents punts, cal recorda que al ser un aplec, la modalitat de pesca és lliure, així que alguns pesquen a fondal amb el caixó, d’altres a llancer, també hi ha qui tria la boia, qui prova la pesca ISO (japonesa) i que aposta per la pesca contundent dels grans depredadors que acostuma a haver-hi per la zona, com són els meros i els congres. Per la mateixa raó, ni es comptabilitzen ni pesen les captures, doncs no és cap competició.

Es van veient sargs, oblades, esparralls, pagells, vaques i violentes picades de mero, la majoria de les quals acaben en enrocades espectaculars. Algun corball de roca de mida respectable també acaba pujant a la superfície, però destaquen molt les violentes picades fallides, donant més ganes encara als esportistes pel repte que suposa posar en sec algunes espècies.

Cau la nit i alguns aprofiten per sopar com cal mentre no perden de vista les canyes, ja que sembla que hi ha que estar atent no només als peixos, doncs també s’ha de vigilar amb les bromes d’alguns, que més d’un ensurt causa, acabant amb unes bones rialles.

I cal estar molt atent amb aquest tipus de pesca, doncs les encovades dels meros i congres són al mateix moment de la picada i si arribes una mica tard, molt probablement ja no s’estigui a temps d’aconseguir la captura.

Però de vegades, treballar en equip també té les seves avantatges, doncs el congre que va decidir tastar el menú d’una de les canyes del Christian Buscemi, després d’una violenta picada i d’un sprint del  pescador per anar fins la canya, amb l’ajuda dels assistents Albert Codina i Joan Espinosa va aconseguir posar en sec un congre amb un pes al voltant dels 7kg.

Algunes picades més i unes quantes captures més fins a l’hora de plegar fan que finalment, el que semblava que podia ser una jornada passada per aigua, acaba sent una jornada tranquil·la, sense aigua (excepte la que esquitxava de les fortes onades que trencaven a l’altra banda del mur), temperatura molt agradable i sense pràcticament vent.

Manquen fotografies d’algunes captures interessants, com els enormes sargs de l’Antonio De la Puente i d’algunes espècies que no s’acostumen a veure gaire, com els molls reials i els corballs de roca, alguns de bona talla, però es tracta de pescar i les fotografies no sempre surten o dóna temps de fer-les. També falten les fotos de l’alliberament de moltes de les captures, doncs tal com està el mar a dia d’avui, el respecte ha de ser més que màxim per poder seguir gaudint d’un esport com és el nostre.

01:00h – Ja tothom és fora del recinte i la porta es tanca fins la propera activitat, alguns marxen amb assignatures pendents i molts apunts, però tot i que cansats, les cares de tots mostren un somriure.

I ens tornarem a trobar el proper mes d’octubre, que tornem amb la 4a prova del campionat de Mar-Costa, aquesta vegada al Moll de l Rellotge del Port de Barcelona, en un campionat amb una classificació molt apretada, tant individual com per equips, així que cal preparar-se que sembla que queda molta teca!

Fins llavors, salut i bona pesca!!