Y llegamos a la prueba final de un nuevo campeonato donde, pese a tener matemáticamente un campeón, todavía queda decidir el podio final, tanto en la categoría individual como en la de equipos. La arena de las playa barcelonesas de Sant Sebastià y de Sant Miquel son las encargadas de recibir esta última cita.

I només dues setmanes després del retorn a l’APC del Port de Barcelona per celebrar la cinquena prova del campionat, toca posar-se les botes per anar a trepitjar sorra amb la prova que tanca el campionat. Seguint sempre al litoral de la ciutat de Barcelona, on va néixer la nostra entitat i noranta-dos anys després allà seguim.

Tot i ser el mateix escenari de la prova realitzada a principis del mes de març, les condicions són força diferents, la llevantada dels darrers dies ha castigat molt la platja, especialment la part de la de Sant Sebastià, deixant una part totalment impracticable per a la pesca, la manca de sorra en aquell tram és més que evident, de manera que els punts de pesca es comencen a marcar ja al darrer tram d’aquesta platja i a diferència d’ocasions anteriors cal endinsar-se una mica més a la de Sant Miquel.

Malgrat el mal temps dels darrers deu dies, les condicions meteorològiques són perfectes per a poder pescar, absència de vent, mar remogut però no en excés, temperatura molt agradable per ser novembre i la presència d’un “núvol pixaner” a primera hora no sembla que hagi d’afectar gaire.

Ja se sap que els dies després d’un temporal les condicions dels fons marins poden canviar força, de vegades per a bé (al remoure’s el fons els peixos troben més fàcilment aliments com són anèl·lids, mol·luscs i crustacis) i de vegades tot el contrari si l’aigua s’omple de brossa arrossegada pels corrents. ¿Quina versió tocarà?

El dijous a les 20:00h es fa el corresponent sorteig dels punts de pesca, repartint els equips en els dos sectors de la platja, de manera que la meitat de cada equip estarà situada a cada sector.

20:00h – Ja tenim la platja marcada amb banderes i piques, i els esportistes es van situant als seus corresponents llocs muntant tots els estris per a una jornada de pesca.

21:00h – Botzinada i canyes a l’aigua. Com és habitual, les primeres llançades acostumen a ser a diferents distàncies amb la intenció de trobar on són els peixos i també per veure quina mena de peixos hi ha. Alguns amb cametes més llargues… altres amb més curtes… amb elements per aixecar els esquers del fons… o sense… amb un tipus d’esquer… o amb un altre. Moltes combinacions a la recerca de les millors captures.

Però la cosa està força complicada, força brossa per la zona, canyes, fulles i altres residus, però malgrat això hi ha força peixos per la zona, malauradament és complicadíssim enxampar-ne amb la talla mínima per a poder puntuar. Desenes de sargs són capturats, però en aquesta ocasió ni un arriba als 23 centímetres de la talla mínima legal de l’espècie, una colla s’hi apropen, però cap arriba ni als 22. Un cas semblant és el les mabres, espècie que té una talla mínima de 20 centímetres que, tractant-se d’un peix llargarut hauria de ser més fàcil d’assolir, però molts exemplars juvenils són alliberats al moment de la seva captura per no arribar a la mida desitjada, això sí, d’aquesta espècie 4 exemplars acaben a la bàscula. Un petit llobarret que arriba just just a la talla mínima també acabarà passant per la bàscula, com ho fan també unes oblades, uns molls de fang i tres corballs de fang, sent un d’aquests darrers la peça més gran de la nit, amb un pes de 781 grams.

02:00h – Botzinada i canyes amunt. Toca recollir i anar cap al pesatge.

Finalment així acaba la jornada:

I havent acabat el campionat així queden les classificacions definitives:

I amb aquest ja són tres els campionats consecutius aconseguits pel calellenc Xavier Agell, que sembla tenir un idili amb el podi, no hi ha manera de baixar-lo… però cal reconèixer que ben contents que sigui allà dalt. Els altres dos graons del podi no s’han pogut decidir fins aquesta darrera prova on després de descartar els pitjors resultats de cada esportista s’ha remogut força la classificació final i són en Rafa Gonzàlez i en Christian Buscemi qui finalment acompanyen al campió al podi, curiosament són els mateixos que han pujat al podi d’aquesta prova, tot i que en diferent ordre.

I a la classificació final dels equips, després d’una ratxa de cinc anys seguits al graó més alt del podi, enguany toca un canvi de campió, estrenant-se a dalt de tot l’equip format per en Xavier Agell, Joan Manel Espinosa, Albert Ferrer i Rafael González, baixant al segon graó al format per en Christian Buscemi, Albert Codina, Pep Navarrete i David Romero. I la lluita pel tercer graó ha estat la més dura, empatant dos equips i arribant al desempat per la diferència de pes, un equip amb tres integrants, format per en Daniel Aguilera, Àlex Giménez i Jordi Rubio.

I el que no ha estat possible ha estat superar la plusmarca aconseguida per en Ferran Gallego, el seu espet de boca groga (Sphyraena viridensis) de 2,100kg, una magnífica captura que bona feina li va donar en el seu moment.

MOLTES FELICITATS A TOTS ELS CAMPIONS!!

I havent acabat ja el campionat toca posar ja la vista en la propera edició, on hi haurà una colla de canvis, el més important és que per la temporada 2025 el campionat es dividirà en dos, un amb proves només a suret/boia i l’altre amb proves a la platja i al port com s’ha fet des de fa 79 anys, però cal adaptar-se als temps que corren.
Estigueu atents a les properes normatives, que vénen canvis per l’any que ve i que esperem que facin encara més emocionants els campionats.

Però encara queden activitats per a fer aquest any així que no caldrà desar gaire les canyes, començant pel taller infantil del dissabte 16 de novembre. Fins llavors, salut i bona pesca!