Aquesta setmana s’ha publicat al diari “L’ESPORTIU” un article escrit pel vicepresident i delegat de Mar-Costa de la nostra Societat, en Christian Buscemi sobre la pesca amb boia en competició al mar, per qui no l’hagi pogut llegir al diari, us deixem per aquí l’article i també el text original. Esperem que us agradi.

La pesca de competició amb boia al mar

L’activitat de la pesca al mar (i també als rius i la resta d’aigües continentals) és gairebé tan antiga com l’humanitat, va començar com una activitat de subsistència, va evolucionar com a activitat d’oci i finalment també es va convertir en un esport, existint a dia d’avui aquestes tres vessants.

L’evolució d’aquesta activitat ha estat contínua al llarg dels anys, adaptant-se a les diferents espècies, èpoques de l’any i sobretot als escenaris on aquesta es practica. Potser la modalitat més antiga que es practica és la de pesca amb boia, doncs en un inici era la que es podia dur a terme només amb una canya on s’hi lligava un fil (inicialment d’origen vegetal), amb un flotador fet amb una ploma, fusta o suro i un ham amb un esquer a l’altra punta. Materials molt bàsics i rudimentaris, però efectius per a poder pescar els peixos que vivien més a prop de terra. L’evolució dels materials va fer que mica en mica anessin apareixent noves modalitats de pesca, com quan es van començar a deixar de banda les fibres vegetals per fer les llinyes de pesca i van arribar els “pèls de cuca” (fils de seda) i es van fer els primers rodets de pesca, que permetien començar pescar a certa distància, disciplines que van fer el canvi definitiu quan va veure la llum el niló i la revolució mecànica dels rodets metàl·lics a base d’engranatges i materials cada dia més evolucionats per fer les canyes i els components d’aquestes com poden ser les anelles.

Tot i l’arribada de modalitats com el llancer o surfcasting, spining, jigging, fondal, pesca amb cebador, etc. la pesca amb boia al mar segueix sent una activitat completament actual a hores d’ara, però tot i que pot conservar l’essència del seu orígen, com és el d’intentar capturar les espècies que més s’apropen a terra, la tecnologia que avui l’envolta dista molt de la de fa uns anys.

Les canyes van començar sent d’origen natural, primer les canyes del “país” i després les de bambú i d’aqui es va passar a la fibra de vidre, que permetia poder fer canyes més llargues i lleugeres, a més d’ocupar molt menys espai plegades. Però la fibra de vidre seguia sent pesada i massa tova per a fer canyes que per aquesta modalitat podien arribar fins als 10 metres de llargada així que la revolució definitiva va arribar quan van entrar en escena els diferents tipus de fibres de carboni, que cada dia són més evolucionats aportant lleugeresa i resistència a la que potser és l’eina més important de l’esportista que busca l’excel·lència en els resultats.

Els fils de pescar o llinyes també han patit la seva pròpia evolució, doncs a dia d’avui existeixen fils específics per a cada ocasió, n’hi ha que floten, n’hi ha que no, n’hi ha de més flexibles i també de rígids, de niló, de fluorocarboni, de fluorine, també n’hi ha de trenats. Un mateix esportista pot emprar més de 10 tipus de fil diferents en un sol dia de competició.

Tot i que a l’origen d’aquesta modalitat de pesca es practicava sense rodet, on la llinya es fixava de diferents maneres a la punta de la canya (pesca al “coup”), actualment el més comú és practicar-la amb un rodet, que permet tenir una reserva de fil que serveix per a poder pescar a certa distància i aquesta reserva de fil també dóna la oportunitat de pescar amb llinyes més fines.

Les boies, surets o flotadors també han evolucionat molt des dels seus orígens, les plomes, les punxes i el suro han passat a un segon terme i actualment la fusta de balsa i materials sintètics són els encarregats de mantenir l’indicador de picada just a la línia de l’aigua.
Els hams i els llasts també han canviat molt, els primers acostumen a ser d’acer o de carboni esmolats químicament o amb làser i els segons han anat deixant enrere el plom per altres materials com el tungstè.

En aquesta modalitat potser un dels elements més vistosos són els seients que s’empren, doncs aquelles antigues cadires van deixar pas als caixons de fusta i aquests als paniers (que provenen de la pesca d’aigua dolça). Als paniers de pesca se’ls hi poden afegir infinitat d’accessoris per a fer més còmode la pesca, no només per els còmodes coixins pels glutis, si no també per petits caixonets per desar els diferents aparells de pesca, safates per col·locar-hi els atraients pels peixos, esquers, draps, eines, para-sols, recolzar canyes i salabre, etc.

Però potser el canvi més important dels últims anys, el que fa més la diferència entre el pescador esportiu i la resta és la captura i alliberament de les captures, per això en aquesta modalitat és imprescindible l’ús de la nansa. La nansa és una xarxa que consta de diferents anells concèntrics i que permet mantenir vives les captures per a poder retornar-les vives al seu medi, ja sigui després d’una jornada d’entrenament o després d’una jornada de competició i de que aquestes s’hagin pesat. La captura i l’alliberament del peixos és una de les normes de la competició de la pesca amb boia ja que el respecte pel medi dels esportistes que la practiquen és fonamental, ja que ells són els primers interessats que aquest gaudeixi d’una bona salut, sense un medi en bon estat no es podria practicar aquest esport.

Actualment hi ha un alt nivell entre els esportistes que practiquen la pesca amb boia al mar, un esport que el poden practicar tant els més joves com els més grans, però que cal estar en bona forma per a poder tenir bons resultats en competició, els reflexes i la concentració són bàsics, així com un entrenament continu per tenir molta agilitat per adaptar-se a tots els canvis que contínuament es succeeixen en una jornada de pesca, ja sigui per l’activitat dels peixos com per la meteorologia. A part de l’activitat física és molt important tenir els coneixements del material, del medi i sobretot de les espècies de la zona on es pesca.

El nivell dels nostres esportistes de pesca amb boia al mar cada dia està més reconegut a nivell internacional, doncs són molts els èxits aconseguits en els últims anys, tant a nivell individual com a nivell d’equips i l’evolució de la modalitat és continua i es manté ben viva, encara que aquests èxits poques vegades tenen visibilitat fora de l’àmbit del col·lectiu que formen i envolta als esportistes que la practiquen.

Barcelona, Maig del 2020. Christian Buscemi